Arxiu setembre, 2009

Canal Català: Entrevista Joan Carretero

Tal i com us comentàvem en un anterior post el dimecres 16 de setembre al programa Factor Humà del Canal Català van entrevistar Joan Carretero.

Aquí us deixem l’enllaç de l’última entrevista

Tal i com no es cansa de repetir Joan Carretero: la independència és possible. Només depèn de nosaltres.

Guanyem-nos el futur !

No hi ha Comentaris

Avui a Canal Català: Joan Carretero

Acte Reagrupament a Reus

Avui a les 22:00 de la nit al programa Factor Humà del Canal Català entrevistaran a Joan Carretero.

Canal Català pot sintonitzar-se des de la mateixa pàgina web del Canal Català.

Enllaç vídeo promocional entrevista

Per als què no us sigui possible seguir l’entrevista aquesta nit us volem recordar que en Joan Carretero serà present aquest proper divendres al Palau Bofarull de Reus presentant el projecte de Reagrupament a la gent del Baix Camp i Camp de Tarragona.

Guanyem-nos el futur !

No hi ha Comentaris

Entrevista a Joan Carretero

El passat dia 3 vam estar presentant el projecte de Reagrupament a Vic. Abans però d’aquest acte en Joan Carretero va passar pel programa “L’altra cara” del Canal Taronja on va ser entrevistat.

Entrevista a Joan Carretero

Guanyem-nos el futur !

1 Comentari

Acte Torredembarra 09 d’Octubre

flyer 9 OCTUBRE-01banner-xerrada-tarragones

Salutacions a tothom….aquí us enganxo el banner i el cartell informatius del proper acte de reagrupament a la comarca del Tarragonès, que comptara amb la presència d’Emili Valdero, professor d’economia de la UB.

Feu-lo córrer! Cada dia sóm més!

No hi ha Comentaris

Reagrupament aconsegueix mobilitzar més d’un un miler de persones durant els actes del dia 11 de setembre de 2009.

Barcelona 11 de setembre 2009

No he pogut redactar aquesta entrada fins ara degut a motius personals, però en tenia unes ganes increibles.

La sensació després dels actes als quals vaig assistir el passat dia 11 són d’èxit total.

En primer lloc es va fer una dignificació d’un heroi que fins ara havia passat quasibé desaprcebut; El general Moragues, el qual després de la derrota de 1714, va ser escuarterat i el seu cap tallat va ser exhibit durant 12 anys a la via pública.

Van intervindre diverses persones, però sens dubte el missatge amb més trempera el va aportar el Dr Joan Carretero.

Després ens vam dirigir al Parc de la Barceloneta, on més de 650 persones vam dinar conjuntament, en un àpat organitzat per l’associació.

L’ambient va ser distès en tot moment i va servir per reforçar els llaços entre les persones que ja ens coneixiem i obrir converses amb desconeguts amb qui vaig poder comprovar que compartiem un mateix objectiu: L’alliberament del nostre País.

Gent de totes les edats,  famílies senceres i sobretot cares d’il·lusió, aquestes van ser les constants presents durant tot el dia.

A la tarda vam ser presents a la manifestació, on les nostres 1000 samarretes van fer-se evidents. La taca grana va envaïr tota la plaça Urquinaona. Per fer-vos-en a la idea, només cal que us digui que al matí es van exahurir les 200 samarretes que hi havia als diversos estants de reagrupament.

La sensació va ser de rebuda molt positiva per tal de la gent en general. Es van repartir molts “flyers” i moltes enganxines i en general ens va servir com una mena de presentació en societat.

No hi va haver cap incident negatiu i només em queda felicitar a tots i totes aquells/es associades que van treballar de manera desinteressada perquè tots els actes fossin tot un èxit.

Felicitats!!!

Sóm un poble en moviment!!!

2 Comentaris

Guanyem-nos el futur

Som conscients que després d’anar veient com es comporta la classe política catalana una part important de la població està desencisada, cansada, emprenyada.

No podem culpar-los de creure que els polítics només tenen la voluntat d’enriquir-se i poca cosa més. Quan no has conegut res més es fa difícil pensar que hi pugui haver persones, patriotes, amb la ferma voluntat de canviar l’estat de les coses. No per a benefici personal sinó per al benefici global de la nació.
Amb aquest objectiu volem exhortar a tothom a creure un cop més i si cal cent vegades. Cal donar-nos una altra oportunitat.
Si ens quedem a casa, si no lluitem, si no tenim esperança, que quedarà de Catalunya quan ens proclamem vençuts ? Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.
Hem anat a manifestar-nos a Brussel·les, a Barcelona i un altre cop a Barcelona i hi haurem de persistir les vegades que faci falta, amb la mirada posada a l’horitzó, somniant veure ja d’una vegada l’oasi de l’estat propi que no arriba mai, però ja s’albira, ja s’albira…
Expressar al carrer el nostre dret a l’autodeterminació ha de ser una part més de totes les accions necessàries per aconseguir-lo. Però no és l’únic, ara és moment de fer política, política sobiranista de debò.
Entenem què hi hagi ciutadans mancats d’il·lusió al veure com la classe política es perd en discursos estèrils i proclames inútils. No pensen en la propera generació només estan obsessionats en les properes eleccions.

Després del vot en contra de la ILP promoguda per Deumil.cat molts vamentendre que aquesta gent, autoproclamats defensors de Catalunya, només tenien la voluntat de perpetuar-se al poder. Ni independentisme, ni dret a decidir, només cotxes oficials.
CIU ens ha trencat el cor, en Mas ens ha trencat el cor, ERC ens ha trencat el cor, en Carod ens ha trencat el cor, en Puigcercós ens ha trencat el cor i així podríem anar desgranant un per un tots i cadascun dels representants polítics que s’autoanomenen defensors de Catalunya però que s’estan convertint en el seu botxí.

No !! No són dignes de representar-nos. Només representen una imatge d’ells mateixos destinada a guanyar eleccions.

Catalunya ha de prevaldre per damunt de qualsevol altre objectiu. Al capdavall, i aquesta lliçó els polítics no l’han entès, Catalunya és l’objectiu en si mateixa.

Hem anat veient amb els anys quines eren les seves veritables motivacions. No és Catalunya, només és el poder. No son els catalans a qui defensen, són només ells mateixos.

Durant un temps alguns vam voler creure que alguns polítics eren diferents però, per a desil·lusió de milers de catalans, van acabar convertint-se en la pitjor versió del que tants cops havien criticat.

Després del desengany no em vaig voler quedar a casa, vaig sortir a buscar esperança i en vaig trobar. Necessitava tornar a creure en alguna cosa i vaig tornar a creure. Em negava a pensar que tot s’havia acabat i em vaig donar compte que tot no havia fet sinó tornar a començar. No podia permetre la renúncia per què significava deixar morir una de les nacions més antigues d’Europa.

Em vaig apuntar a Reagrupament i vaig tornar a treballar per la causa més noble que hom pot conèixer: la llibertat.
Sense llibertat no hi ha dignitat i sense sacrificis no hi haurà victòria. És possible que tornem a caure però ens haurem de tornar aixecar. No hi ha altre remei.

Com va definir-nos al seu dia Vicens Vives la qualitat, que per damunt de totes les altres, tenim els catalans, és la voluntat d’ésser. Voluntat d’ésser un poble, voluntat d’ésser una nació, voluntat d’ésser lliures.

Que en farem d’això si ens quedem a casa ?

Guanyem-nos el futur. Per que hi tenim dret. Per què podem. Per què és precisament la possibilitat de realitzar un somni el que fa la vida interessant.

No hi ha Comentaris