Guanyem-nos el futur


Som conscients que després d’anar veient com es comporta la classe política catalana una part important de la població està desencisada, cansada, emprenyada.

No podem culpar-los de creure que els polítics només tenen la voluntat d’enriquir-se i poca cosa més. Quan no has conegut res més es fa difícil pensar que hi pugui haver persones, patriotes, amb la ferma voluntat de canviar l’estat de les coses. No per a benefici personal sinó per al benefici global de la nació.
Amb aquest objectiu volem exhortar a tothom a creure un cop més i si cal cent vegades. Cal donar-nos una altra oportunitat.
Si ens quedem a casa, si no lluitem, si no tenim esperança, que quedarà de Catalunya quan ens proclamem vençuts ? Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.
Hem anat a manifestar-nos a Brussel·les, a Barcelona i un altre cop a Barcelona i hi haurem de persistir les vegades que faci falta, amb la mirada posada a l’horitzó, somniant veure ja d’una vegada l’oasi de l’estat propi que no arriba mai, però ja s’albira, ja s’albira…
Expressar al carrer el nostre dret a l’autodeterminació ha de ser una part més de totes les accions necessàries per aconseguir-lo. Però no és l’únic, ara és moment de fer política, política sobiranista de debò.
Entenem què hi hagi ciutadans mancats d’il·lusió al veure com la classe política es perd en discursos estèrils i proclames inútils. No pensen en la propera generació només estan obsessionats en les properes eleccions.

Després del vot en contra de la ILP promoguda per Deumil.cat molts vamentendre que aquesta gent, autoproclamats defensors de Catalunya, només tenien la voluntat de perpetuar-se al poder. Ni independentisme, ni dret a decidir, només cotxes oficials.
CIU ens ha trencat el cor, en Mas ens ha trencat el cor, ERC ens ha trencat el cor, en Carod ens ha trencat el cor, en Puigcercós ens ha trencat el cor i així podríem anar desgranant un per un tots i cadascun dels representants polítics que s’autoanomenen defensors de Catalunya però que s’estan convertint en el seu botxí.

No !! No són dignes de representar-nos. Només representen una imatge d’ells mateixos destinada a guanyar eleccions.

Catalunya ha de prevaldre per damunt de qualsevol altre objectiu. Al capdavall, i aquesta lliçó els polítics no l’han entès, Catalunya és l’objectiu en si mateixa.

Hem anat veient amb els anys quines eren les seves veritables motivacions. No és Catalunya, només és el poder. No son els catalans a qui defensen, són només ells mateixos.

Durant un temps alguns vam voler creure que alguns polítics eren diferents però, per a desil·lusió de milers de catalans, van acabar convertint-se en la pitjor versió del que tants cops havien criticat.

Després del desengany no em vaig voler quedar a casa, vaig sortir a buscar esperança i en vaig trobar. Necessitava tornar a creure en alguna cosa i vaig tornar a creure. Em negava a pensar que tot s’havia acabat i em vaig donar compte que tot no havia fet sinó tornar a començar. No podia permetre la renúncia per què significava deixar morir una de les nacions més antigues d’Europa.

Em vaig apuntar a Reagrupament i vaig tornar a treballar per la causa més noble que hom pot conèixer: la llibertat.
Sense llibertat no hi ha dignitat i sense sacrificis no hi haurà victòria. És possible que tornem a caure però ens haurem de tornar aixecar. No hi ha altre remei.

Com va definir-nos al seu dia Vicens Vives la qualitat, que per damunt de totes les altres, tenim els catalans, és la voluntat d’ésser. Voluntat d’ésser un poble, voluntat d’ésser una nació, voluntat d’ésser lliures.

Que en farem d’això si ens quedem a casa ?

Guanyem-nos el futur. Per que hi tenim dret. Per què podem. Per què és precisament la possibilitat de realitzar un somni el que fa la vida interessant.

Els Comentaris estan tancats