Del dret a decidir


urna-referendum-consulta-paperetaAquest cap de setmana he pogut veure, perplex, com un partit polític autoanomenat com independentista, pretén basar tots els seus esforços de la propera legislatura en aconseguir el dret a decidir. I es que malgrat que el temps no s’atura nosaltres no avancem.

El dret a decidir ja el tenim els catalans. El podrem exercir o no, però ja el tenim. És tant senzill, i alhora tant difícil, com que el nostre govern declari unilateralment la independència de Catalunya. I es que aquests tipus de proclamacions sempre s’han fet des de les institucions locals. Després hi haurà hagut guerra o tot haurà transcorregut per via pacífica, però el camí sempre és el mateix. Només hi ha hagut una excepció, Montenegro. Tota la resta? Declaracions unilaterals.

Així doncs, perquè hem de treballar en aquesta direcció? Quin profit en traurem? No seria millor que TOTS plegats comencem a fer feina per assolir el que tant desitgem? Però hi ha una pregunta que encara ens demostra amb més fermesa que la via que ens planteja aquest partit polític és treballar en la direcció equivocada. Aquesta demanda de que puguem tenir el dret a decidir se’l fem al govern espanyol, que és qui ens el nega. Algú es creu que ens el donaran? És factible que des d’Espanya se’ns faciliti una via per assolir la nostra llibertat? Què ho tinguem tots molt clar, Espanya mai ens donarà una sortida com Dinamarca ho ha fet amb Groenlàndia. Tinguem-ho clar, si volem la llibertat ens l’haurem d’agafar nosaltres mateixos, tal i com ho ha fet tothom. Perquè els catalans no som diferents a la resta, som com tots.

Gil Cristià, associat a Reagrupament.

Els Comentaris estan tancats