I nosaltres què?


El motiu pel qual ERC ha dit més d’un cop que mantenia al psc al govern era el de crear complicitats. Es parteix de la base que sumant tots aquells que ja estem sensibilitzats pel que fa a la independència, no sumem prou per tal de fer de la independència un objectiu realista.
En un cert moment ERC va decidir intentar entrar a l’extrarradi de Barcelona, i aspirar a comptar amb el vot que tradicionalment havia sigut socialista.
És evident que en aquesta tasca han fracassat, tot i que admeto que era legítim intentar-ho, però si fem balanç de les costes de tot el procès ens en adonarem que ERC i Catalunya (que és allò realment important) hi han perdut bous i esquelles.
Per una banda ERC ha hagut de rebaixar-se a no parlar d’independència i sotmetre’s a les lleis del silenci de Montilla i la resta de socialistes (catalans?). Episodis com el de la pujada i baixada de bandera (Puigcercós), la creixent espanyolització de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió o les denúncies de crosta nacionalista de Joan Ferran, sense cap reacció per part dels seus socis de govern suposadament independentistes, entre molts d’altres, han anat afeblint la credibilitat del partit de les mans netes i de l’aire fresc.
XCA5M76C7CA2JZVR4CAJU6EGNCAPD2VA9CAXBPTJFCAUNOXYZCANVZ8GPCANF6S70CAEPB6XOCAYO1HTSCAT2O2MHCADDWKE3CANI92PGCA1P7ELSCA2RBULXCAEF80QACAO3RU6MCADGXSH7A més de tot això, cal sumar-hi que el suposat punt fort del govern, és a dir les polítiques socials, en realitat brilla per la seva abscència i en el fons no s’ha notat pas canvi substancial des de l’era Pujol. Aixó sí, el que sí que ha sigut evident és un augment en la quantitat d’informes elaborats i càrregs públics contractats, és a dir, l’antítesi de les mans netes.
Per altra banda la reacció del partit en qüestió ha estat la de tancar-se en banda i no fer ni un mínim d’autocrítica, ans el contrari, culpen de tot plegat als seus ex-votants i ex-militants.

I enmig de tot això m’hi trobo jo, i molts dels meus companys reagrupats. Aquells qui vam donar suport a ERC per fer tot just el contrari del què estan fent. Aquells qui no calia tenir en compte, perquè ja estàvem convençuts des d’un principi. Alguns de nosaltres volien fer un front patriòtic amb una CIU collada des d’ERC i d’altres haguessin preferit que s’haguessin quedat a l’oposició, però mai haguessin volgut fer president a un home conegut per esmenar tant com va poguer l’estatut sortit del Parlament de Catalunya, i menys encara després de la desil·lusió del primer tripartit.

És per tot això que sovint ens sentim menystinguts fins a tal punt de preguntar-nos…i nosaltres què?
La resposta és ben clara…
Nosaltres Reagrupament!

Independència i democràcia
David Salas. Associat a Reagrupament.

Els Comentaris estan tancats