Crònica del passat 4 de juny als Pallaressos amb Manel Bargalló


El passat divendres 4 de juny va tenir lloc un nou acte pels pobles de la comarca del Tarragonès, en aquest cas al Casal dels Pallaresos, amb un ponent, que com sempre diu “viu a l’exili”, en Manel Bargalló, nascut el 1961 a Tarragona, i que des de fa 4 anys viu i treballa a Alemanya en una empresa del ram de l’automatització.

En la seva exposició va assegurar que l’estat espanyol no ens vol, que la seva prioritat personal és aconseguir la independència, i que els temes locals no l’apassionen.

Amb el famós article d’en Carretero, i la reacció d’en Joan Puigcercós en forma de no veure com a prioritat l’estat propi, el va portar a abandonar la seva militància, i formar part de l’associació Reagrupament, en aquest cas com a coordinador de la vegueria d’exteriors, que es composa actualment de 80 persones repartides per tot el món i a expressar les seves opinions en el seu bloc que sempre acaba amb el ja conegut “Endavant les atxes”, a part de ser membre del Consell del Deumil.cat, amb la organització de la manifestació a Brussel·les, què per ell va ser un punt d’inflexió en la perspectiva sobiranista, i recentment la marxa davant la seu de l’ONU a Ginebra.
Va remarcar també que Reagrupament no és un partit, i mai té d’arribar a ser-ho, ja que llavors entrarà en la roda de la resta de partits, i en el sistema que molts cops acaba amb la corrupció, avui tant estesa. Veu tres objectius clars com son: la independència, regeneració democràtica i internacionalització del conflicte. Es partidari de la unitat per aconseguir l’objectiu, i exposa les traves que ha trobat a l’exterior, on les subvencions catalanes tenen lligats de mans i peus als casals catalans de tot el planeta, que amb rares excepcions es posicionen per la nostra causa.

Veu la situació econòmica catalana amb preocupació, amb un nou finançament que s’ha mostrat com una simple continuïtat d’espoli, i que ens ha obligat a ser els primers a seguir les mesures de Madrid, reduint sous de funcionaris, endarrerint pagaments per falta de diners, i la conseqüent pèrdua de la nostra capacitat per generar riquesa.

Ha lloat el lideratge que ha demostrat en Joan Laporta, i creu que no entendria ningú que no anéssim plegats, persones com ell son les que han d’estirar la ciutadania, tot hi que amb comparació amb Alemanya, on la disciplina de la gent segueix els lideratges, aquí desprès de 300 anys de submissió i baixa autoestima, la desconfiança esta a l’ordre del dia.
Finalment ens parla de la manipulació dels mitjans informatius, i les consignes clares que tenen d’amagar el projecte, encara que ell es optimista amb el nostre futur i les nostres possibilitats per la sentència del TC, i els casos de corrupció, què cada cop estenen més la seva xarxa.

La xerrada amb la participació de tots els assistents va ser molt agradable, i entre reflexions i anècdotes amb aquest independentista de pedra picada, va finalitzar l’acte amb un projecte carregat d’arguments sòlids que cal transmetre.

Albert Cortés

Els Comentaris estan tancats