Arxiu categoria Opinió reagrupats

I nosaltres què?

El motiu pel qual ERC ha dit més d’un cop que mantenia al psc al govern era el de crear complicitats. Es parteix de la base que sumant tots aquells que ja estem sensibilitzats pel que fa a la independència, no sumem prou per tal de fer de la independència un objectiu realista.
En un cert moment ERC va decidir intentar entrar a l’extrarradi de Barcelona, i aspirar a comptar amb el vot que tradicionalment havia sigut socialista.
És evident que en aquesta tasca han fracassat, tot i que admeto que era legítim intentar-ho, però si fem balanç de les costes de tot el procès ens en adonarem que ERC i Catalunya (que és allò realment important) hi han perdut bous i esquelles.
Per una banda ERC ha hagut de rebaixar-se a no parlar d’independència i sotmetre’s a les lleis del silenci de Montilla i la resta de socialistes (catalans?). Episodis com el de la pujada i baixada de bandera (Puigcercós), la creixent espanyolització de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió o les denúncies de crosta nacionalista de Joan Ferran, sense cap reacció per part dels seus socis de govern suposadament independentistes, entre molts d’altres, han anat afeblint la credibilitat del partit de les mans netes i de l’aire fresc.
XCA5M76C7CA2JZVR4CAJU6EGNCAPD2VA9CAXBPTJFCAUNOXYZCANVZ8GPCANF6S70CAEPB6XOCAYO1HTSCAT2O2MHCADDWKE3CANI92PGCA1P7ELSCA2RBULXCAEF80QACAO3RU6MCADGXSH7A més de tot això, cal sumar-hi que el suposat punt fort del govern, és a dir les polítiques socials, en realitat brilla per la seva abscència i en el fons no s’ha notat pas canvi substancial des de l’era Pujol. Aixó sí, el que sí que ha sigut evident és un augment en la quantitat d’informes elaborats i càrregs públics contractats, és a dir, l’antítesi de les mans netes.
Per altra banda la reacció del partit en qüestió ha estat la de tancar-se en banda i no fer ni un mínim d’autocrítica, ans el contrari, culpen de tot plegat als seus ex-votants i ex-militants.

I enmig de tot això m’hi trobo jo, i molts dels meus companys reagrupats. Aquells qui vam donar suport a ERC per fer tot just el contrari del què estan fent. Aquells qui no calia tenir en compte, perquè ja estàvem convençuts des d’un principi. Alguns de nosaltres volien fer un front patriòtic amb una CIU collada des d’ERC i d’altres haguessin preferit que s’haguessin quedat a l’oposició, però mai haguessin volgut fer president a un home conegut per esmenar tant com va poguer l’estatut sortit del Parlament de Catalunya, i menys encara després de la desil·lusió del primer tripartit.

És per tot això que sovint ens sentim menystinguts fins a tal punt de preguntar-nos…i nosaltres què?
La resposta és ben clara…
Nosaltres Reagrupament!

Independència i democràcia
David Salas. Associat a Reagrupament.

No hi ha Comentaris

Del dret a decidir

urna-referendum-consulta-paperetaAquest cap de setmana he pogut veure, perplex, com un partit polític autoanomenat com independentista, pretén basar tots els seus esforços de la propera legislatura en aconseguir el dret a decidir. I es que malgrat que el temps no s’atura nosaltres no avancem.

El dret a decidir ja el tenim els catalans. El podrem exercir o no, però ja el tenim. És tant senzill, i alhora tant difícil, com que el nostre govern declari unilateralment la independència de Catalunya. I es que aquests tipus de proclamacions sempre s’han fet des de les institucions locals. Després hi haurà hagut guerra o tot haurà transcorregut per via pacífica, però el camí sempre és el mateix. Només hi ha hagut una excepció, Montenegro. Tota la resta? Declaracions unilaterals.

Així doncs, perquè hem de treballar en aquesta direcció? Quin profit en traurem? No seria millor que TOTS plegats comencem a fer feina per assolir el que tant desitgem? Però hi ha una pregunta que encara ens demostra amb més fermesa que la via que ens planteja aquest partit polític és treballar en la direcció equivocada. Aquesta demanda de que puguem tenir el dret a decidir se’l fem al govern espanyol, que és qui ens el nega. Algú es creu que ens el donaran? És factible que des d’Espanya se’ns faciliti una via per assolir la nostra llibertat? Què ho tinguem tots molt clar, Espanya mai ens donarà una sortida com Dinamarca ho ha fet amb Groenlàndia. Tinguem-ho clar, si volem la llibertat ens l’haurem d’agafar nosaltres mateixos, tal i com ho ha fet tothom. Perquè els catalans no som diferents a la resta, som com tots.

Gil Cristià, associat a Reagrupament.

No hi ha Comentaris