Arxiu octubre, 2009

Catalunya, camí cap a la independència

Llibre Ramon CanelaLa setmana passada l’autor d’aquest llibre, Ramon Canela i Font, va venir a Tàrrega, a la seu de Reagrupament – l’Urgell, per presentar-nos aquesta obra als socis i simpatitzants que estàvem allà reunits.

Amb un gran entusiasme, compartit per tots els que perseguim el mateix objectiu d’aconseguir una Catalunya independent integrada com un estat més a la Unió Europea, l’autor ens va fer donació de nombrosos exemplars per poder repartir entre els nostres “reagrupats” i entre tots aquells que hi poguessin estar interessats.

Per això posem gratuïtament a disposició de tothom que en vulgui —fins exhaurir existències— un exemplar d’aquest llibre, petit en mides (24 pàgines) però gran en continguts. Per aconseguir-lo només cal escriure un correu electrònic a l’adreça urgell@reagrupament.cat o bé deixar un comentari en aquest mateix post amb les dades de contacte per poder lliurar-lo.

La pretensió de l’autor no és la de fer grans reflexions sobre la independència. Més aviat el contrari. Com ens va comentar durant la presentació, potser encara l’hauria d’haver fet més curt, perquè «la gent cada cop llegeix menys i cal fer arribar aquest missatge al màxim de gent possible».

En una obra breu però fàcil de llegir i entendre, s’ntenta presentar un senzill argumentari del perquè cal la independència, de com s’hi arriba per aconseguir-la, i del què vindrà després d’obtenir-la.

Per acabar, una recomanació: quan l’hàgiu llegit no us el quedeu, el llibre. Doneu-li vida i passeu-lo a algú altre perquè també pugui veure que el camí cap a la independència no és ni tant difícil ni tant costós com pot pensar la gent que s’espanta davant la dificultat.

2 Comentaris

Voluntaris per la consulta sobre la independència

Bon Dia 2009-10-21Aquest matí ha sortit publicada al Bon Dia aquesta notícia per la qual la plataforma Tàrrega Decideix demana 100 voluntaris per participar en la organització de la consulta popular sobre la independència de Catalunya.

La consulta està prevista per al diumenge 13 de desembre i es necessita un nombrós grup de voluntaris per garantir el correcte desenvolupament de la jornada.

Per això aquest divendres 23 d’octubre, a dos quarts de nou del vespre, a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega, es realitzarà una reunió de la Plataforma amb l’assistència de totes les entitats i de la ciutadania que hi vulguin col·laborar per tal de començar a organitzar-ho tot.

L’associació Reagrupament Independentista, a la comarca de l’Urgell, en assemblea celebrada el passat dijous 8 d’octubre, va acordar sumar-se al manifest d’adhesió que li va presentar Tàrrega Decideix, de suport a la realització a Tàrrega d’una consulta “per conèixer l’opinió de la població respecte a la conveniència que Catalunya tingui un estat propi dins d’Europa”.

És per això que des de Reagrupament us animem a tots a participar activament en la preparació d’aquesta consulta, per aconseguir que sigui tot un èxit.

I per garantir-ho cal que, des d’un bon principi i fins al final, seguint l’exemple del que va passar a Arenys de Mar, la iniciativa de totes les activitats relacionades amb la consulta estiguin dutes a terme per la ciutadania i des de la ciutadania.

Fem falta tots!

1 Comentari

President Companys

Aquest dijous a migdia una representació de Reagrupament vam anar al Tarrós, al monument al president Companys, per tal de recordar la seva figura i el seu sacrifici per Catalunya.

En un senzill però sentit acte, després de lliurar als peus del monument un ram de flors, vam llegir algunes poesies. Finalment, vam acabar cantant «Els Segadors».

Monument Companys

Agraïm a Flors Vilodi i a Mercè Argilés el detall de donar-nos el ram que vam dur al monument.

Vet aquí el text que vam preparar per a l’homenatge.

15 d’octubre de 2009.
Reagrupament de l’Urgell en l’homenatge a Lluís Companys i Jover.

Hem vingut avui aquí, als peus d’aquest monument que fou erigit en memòria del nostre President màrtir, Lluís Companys i Jover, per a commemorar el 69è aniversari de la seva mort i del seu ignominiós i criminal afusellament a mans dels feixistes invasors.

Recordem el seu exemple de patriotisme i lleialtat a la causa dels catalans que va fixar en dos mots pronunciats instants abans de caure abatut al cridar «Per Catalunya!», esdevenint immortal en la memòria de tots els patriotes catalans.

A la seva memòria tenim l’honor de dipositar aquest present.

I també llegim aquestes poesies perquè és bo recordar, en paraules que manllevem d’en Joan Triadú: «la poesia activa la vida, tant de les persones com dels pobles. La poesia és un actiu indispensable per a una nació com la nostra, forjada en la voluntat de ser-ho i mancada encara del dret d’exercir el seu lliure albir com a poble».

En primer lloc una poesia d’en Ventura Gassol, de 1947, en honor i enyorança del President màrtir.

EL PRESIDENT NO ÉS MORT

No digueu que ell és mort.
No mor l’alosa, ni el gra de blat
ni el roserar florit;
digueu tan sols que el President reposa
en els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort.
La mort és cosa dels homes sense arrels
en l’infinit;
digueu tan sols que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort.
La mort seria perdre’s en el no res;
i aquell que un dia acaronà la Pàtria
amb el peu nu
i es féu pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu, i ets tu, i ets tu.

Del mateix autor, del 1923, un clam a l’esperança.

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia és féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!

Ara una d’en Pere Quart, que féu a l’exili el mes de març de 1939.

CATALUNYA

Sola, malalta, esparracada, muda,
un altre cop, encara jove, esclava.
La volta de ton cel, com sempre blava,
sostre de tes presons esdevinguda.

Ara et retreu ton somni de vençuda
que no vas ésser, com et pertocava,
escometent tos enemics prou brava,
emparant ton honor gaire tossuda.

Neta et veuràs de tos pecats un dia
per tanta sang i tanta llunyania,
per la vergonya i per l’enyor dels teus.

Com saba pacient sota l’escorça,
més pura revindrà l’antiga força
que ja es desvetlla d’amagat dels déus.

I una de breu, per acabar, també de Ventura Gassol.

LA GINESTA

La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou d’arribar.

Trobareu altres imatges d’aquest acte d’homenatge a l’apartat de “Fotos“.

No hi ha Comentaris

Quinze d’octubre – Homenatge a Companys

Patriotes,

Aquest dijous 15 d’octubre es commemora el 69è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, que assassinaren pel “simple” fet de ser president de la Generalitat de Catalunya.

Des de Reagrupament – l’Urgell realitzarem un breu, senzill i emotiu acte d’homenatge que retrem davant del monument que té al seu poble natal, al Tarrós, a les dues del migdia.

Lloc: monument a Lluís Companys, El Tarròs
Dia: 15 d’octubre
Hora: 14:00

Us convidem a participar-hi i també us demanem que en feu partícip tothom que hi cregueu interessat.

Com en altres ocasions, per als que vulguin sortir junts des de Tàrrega tot compartint cotxe, ens “concentrarem” a tres quarts de dues a la rotonada de la Plaça El·líptica, davant del Restaurant Ramona.

No hi ha Comentaris

Què vol dir «Regeneració Política»?

Fa uns dies, quan es va saber que la Fundació Trias Fargas, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, havia rebut 630.000 euros de la Fundació Palau de la Música, va faltar temps per a que sortissin els responsables d’aquest partit per defugir el tema.

Primer va aparèixer Felip Puig, secretari general de Convergència, per dir que tot havia estat legal, amb convenis signats i “diners oficials” declarats a Hisenda. Cosa que ningú posa en dubte. En cap cas, però, el Sr. Puig va comentar si trobava ètic o no que una entitat privada –Fundació Palau de la Música–, que es finança bàsicament a partir de fons públics, donés diners, al seu torn, a una Fundació d’un partit polític que està en disposició de facilitar la concessió de subvencions, de retruc, al Palau de la Música.

Algú podria dir que no són pas els convergent els que manen ara i els que estan concedint les subvencions. Però és que aquests diners ja els van començar a rebre fa deu anys, quan sí que manaven ells. Ningú té proves que hi hagi res de corrupte en tot això. Però estareu d’acord en allò que “la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar”.

I aquí és on apareix Artur Mas. No pas per aclarir si, des del seu punt de vista, és correcta o no aquesta mena de finançament encobert del seu partit. El seu argument és que Montilla i els socialistes estan nerviosos i per això intenten “provocar” i “enfangar” el panorama polític català, i que ells no pensen caure en aquestes provocacions per escalfar l’ambient preelectoral.

Segur que també té raó en la intencionalitat dels acusadors. No diu, però, ni una paraula sobre si troba moralment acceptable aquest sistema de finançament de les fundacions del partits polítics. Segons Mas, totes les fundacions dels partits reben diners de fundacions privades i això és una cosa absolutament normal. Per tant, també ell escampa la sospita cap a tots els altres.

La resta de partits, amb el Partit dels Socialistes de Catalunya al capdavant, han corregut a negar que això sigui habitual i que cap de les seves fundacions hagi rebut diners del Palau ni d’altres fundacions finançades amb diner públic. Però, ves per on, resulta que la Fundació Rafel Campalans, del PSC, és la única que en els seus comptes (al menys els del 2008) hi consta que ha obtingut subvencions d’alguna entitat bancària. Curiosament de Caixa Catalunya, que té a Narcís Serra com a president. Quines casualitats…  Si no és així, disculpeu, però és el que han dit aquest mateix matí per la ràdio.

En definitiva, doncs, tots miren la palla a l’ull dels altres i ningú vol veure la biga al propi ull.

Després de tot això: voleu dir que no cal regenerar la política d’aquest país? Voleu dir que això no s’assembla cada cop més a allò que se’n diu vulgarment una “república bananera”?

Aquest és, junt amb la independència de Catalunya, l’altre gran eix polític que propugna Reagrupament: el de la regeneració del nostre sistema polític. I com s’aconsegueix? Doncs canviant una sèrie de coses, com ara:

- Limitar el temps d’exercici de càrrecs públics a vuit anys, per exemple.

- Canviar la llei electoral per tal de perseguir dos objectius: les llistes obertes i la creació de circumscripcions electorals molt més nombroses i petites, de manera que el ciutadà percebi que està votant directament al seu propi diputat i no a un partit en general. Això faria que aquest diputat tingués una responsabilitat directa amb els seus conciutadans i que, per tant, hagués de fer bé la seva feina de cara als electors, que són els que l’hauran de reelegir, i no de cara als dirigents del partit, que avui per avui són els que trien a quina posició de la llista va cadascú i que, per tant, són els que faciliten l’elecció de tal o tal altre candidat.

- Triar per a l’exercici de funcions de responsabilitat pública aquelles persones més idònies en funció dels seus mèrits i capacitats, i no en funció de la seva fidelitat al partit.

- Atorgar sous als responsables polítics en funció del que prèviament havien estat capaços de guanyar en l’exercici de la seva ocupació en l’àmbit privat. Així aconseguiríem que qui es volgués dedicar a la política ho fes per vocació de servei públic i no pas per voluntat d’obtenir un sou que, altrament, no seria capaç de defensar-se.

Aquests són només quatre exemples de com aconseguir la regeneració política que propugna Reagrupament.

No hi ha Comentaris

Consulta popular sobre la independència a Tàrrega

Avui, dilluns 5 d’octubre, es debatrà al Ple de l’Ajuntament de Tàrrega la moció per tal que a Tàrrega s’organitzi uns consulta popular sobre la independència de Catalunya.

Reagrupament – l’Urgell, com a entitat, no s’ha adherit de moment a la plataforma que des de Tàrrega impulsa aquesta consulta per una raó bàsica (a banda de no haver estat convidada a fer-ho): no es tracta d’un referèndum, sinó d’una consulta popular, i no es realitza a tota Catalunya, sinó només en aquells municipis en que l’ajuntament corresponent ho hagi autoritzat. Al final, doncs, la repercussió real de cara a aconseguir la independència és nul·la. La única manera viable d’aconseguir la independència és a través de la declaració unilateral d’aquesta a través del Parlament de Catalunya, òrgan democràticament elegit per tot el poble de Catalunya i reconegut internacionalment com a expressió de la voluntat majoritària popular. I per a això cal que al Parlament hi hagi diputats disposats a presentar i votar afirmativament aquesta proposta.

Això no treu que, lògicament, accions com aquesta serveixin per fomentar l’esperit independentista de la població, i que la independència sigui un tema de conversa cada cop més popular i desacomplexadament present en el dia a dia de la gent. En aquest sentit, la consulta té tot el suport que des de Reagrupament li puguem donar.

És per això que us animem a ser presents en aquest ple municipal, avui, a partir de les 9 de la nit, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tàrrega, al pis de dalt. Cal que els representants de tots els grups municipals (i no només els d’aquells que donen suport a la moció) vegin que hi ha molta, moltíssima gent, donant suport a la independència de Catalunya.

No hi ha Comentaris

I tu? Ja t’has reagrupat?

«Aquesta és la pregunta que, a partir d’ara, cal fer a tots els independentistes d’aquest país»

Així va acabar el seu discurs Joan Carretero, un cop escollit nou president de Reagrupament en la primera assemblea celebrada ahir, a Barcelona, al Palau de Congressos, amb l’assistència de prop de 1.300 socis, dels 2.237 que hi havia apuntats a 30 de setembre, que són els que tenien dret a participar en aquesta assemblea del dissabte dia 3 d’octubre.

L’objectiu, des d’ara i fins a finals d’any, és el de doblar aquesta quantitat i arribar als 4.500 socis.

Podeu veure algunes imatges de l’assemblea a l’apartat “Fotos“.

No hi ha Comentaris