El Consell Comarcal del Segrià i la Regeneració Democràtica


morreres_deixa_el_consellEl dilluns 9 de novembre es tanca definitivament la crisi política produïda en el Consell Comarcal del Segrià des de febrer d’enguany. Sens dubte ha estat un exemple clarificador de la salut democràtica de les nostres institucions. Ara, que amb la nostra dimissió voluntària es tanca la carpeta del problema, voldríem fer un breu, però clarificador balanç. El mes de febrer s’adjudicaren mitjançant un obscur concurs de mèrits les places de feina dels anomenats agents per a la igualtat, que impulsava el Departament de Treball de la Generalitat. Ens estalviarem valorar la utilitat d’aquesta despesa, en moments de greu crisi econòmica. El cas és que el procés esdevingué una oportunitat més per situar en aquests llocs de feina persones afins als partits de govern, fet que fou aprofitat arreu del país. En el cas del Consell Comarcal del Segrià es donà la circumstància, que la plaça fou adjudicada casualment a l’esposa d’un conseller comarcal, fet que podia ser interpretat com un claríssim cas de nepotisme.

El nostre grup, llavors grup comarcal d’ERC, decidirem que era un fet molt greu i ens plantarem, primer reclamarem una solució honrosa dins de l’equip de govern, i atès que vàrem ser desoïts ho férem públicament en una sessió plenària, de la qual se feu ressò la premsa. Allí fou on comença el nostre particular “via crucis” dels darrers vuit mesos; sens dubte si haguéssim seguit en silenci, practicant la habitual “omerta” de l’oasi polític català, la nostra vida hauria estat molt més còmoda. Malgrat tot estem convençuts dels nostres actes, ja que hi ha d’haver un moment en el que un s’ha de plantar davant de les males pràctiques polítiques. Estalviarem la pluja detallada d’esdeveniments que es produí, i només resumirem l’essencial.

Durant un mes el president del consell comarcal del Segrià llançà ultimàtums al nostre grup exigint una rectificació, sota l’amenaça d’expulsió del govern. Nosaltres no rectificarem, ja que llavors i avui el fet continua essent cert i denunciable; així doncs fórem expulsats del govern davant la tímida defensa que en feu de nosaltres la direcció territorial d’Esquerra. Això que hauria pogut ser un terratrèmol polític, i que hauria pogut fer tremolar l’arquitectura de pactes a la plana de Lleida entre socialistes i republicans, no fou tal, les direccions dels respectius partits polítics pactaren una prompta pau, no fos que trontollés el pacte de la Diputació.

El següent capítol, i sens dubte el més dolorós, és la traïció. La situació inestable del govern del consell comarcal, fou solventada a principis d’estiu mitjançant la compra directa d’un dels nostres membres del grup comarcal. L’encara alcalde d’Aitona, patí una inesperada indisposició i no va poder assistir el dia que el nou cartipàs comarcal era aprovat pel vot de qualitat del president. Segurament seductores promeses d’estabilitat municipal, de promoció comarcal i l’estranya amistat amb el trànsfuga del PP, convenceren al nostre company que amb la complicitat de la direcció territorial d’Esquerra, optà per trair-nos cruelment.

Després en plena canícula, esdevingué el capítol de l’escarni públic, Esquerra decidí resoldre la dissensió interna que representàvem dos de nosaltres, apartant-nos il·legalment del grup polític comarcal, sota l’estalinista acusació de pèrdua de confiança política. Cansats d’insídies, rebutjarem plantar batalla legal i acceptarem la nova condició de consellers no adscrits, seguits honorablement per dos membres més del nostre grup, que no acceptant la gran injustícia comesa per la direcció territorial d’Esquerra, decidiren també caminar cap al grup de no adscrits, deixant en plena soledat al conseller d’Aitona i les seves trenta monedes, com a únic membre del grup republicà al consell.

El darrer capítol, l’escrivim ara, quan ja comença a fer fred. Transcorregut ja temps des dels lamentables fets que hem detallat, creiem que queda clar i demostrat en aquesta petita gota política del Segrià, de com n’està de brut l’oasi polític català. Creiem fermament que cal iniciar una profunda regeneració política a Catalunya, que el sistema de partits actual ha esdevingut nociu per a la democràcia i per a la llibertat, ja que els partits han esdevingut maquinàries de poder, que només pretenen aconseguir-lo i retenir-lo tant de temps com sigui possible, convertint les institucions en xarxes clientelars, on col·locant familiars, coneguts i saludats, es pretén fidelitzar una trama electoral. Queda clar també que les institucions com els Consells Comarcals i les Diputacions, on els polítics que les dirigeixen, són d’elecció indirecta, on són escollits pels partits i no pels ciutadans, necessiten una reforma urgent, i potser pensar en la dissolució dels mateixos, ja que en molts casos no és gens clara la seva utilitat. I en darrer lloc, creiem desitjable, que en aquesta reforma tant necessària de la nostra fràgil democràcia s’aposti per un sistema de tall anglosaxó, on s’esculli persones i no partits, i on la vàlua dels polítics, la decideixin els ciutadans i no els partits.

Amb plena coherència amb les nostres idees, deixem les quatre actes de consellers comarcals del Segrià, ja que són d’elecció indirecta, i que per tant pertanyen a la formació política que avui s’anomena Esquerra. Així doncs decidim lliurement renunciar a les nostres actes. Escrivim doncs el darrer capítol d’aquesta tragèdia política, que esperem sigui recordat per un valor, el valor de la dignitat.

Laia Cubells, Ramon Fargues, Jaume Fernàndez i Francesc Morreres
Exconsellers Comarcals del Segrià i Associats a Reagrupament

Els Comentaris estan tancats