Arxiu juny, 2010

Regla D’Hondt

és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D’Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional de partits. Sovint s’usa el que s’anomena la regla d’Hondt modificada, en què només s’atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots.

Exemple de funcionament de la regla modificada

Per entendre aquest sistema farem servir un exemple. Imaginem una província que ha d’escollir vuit diputats on els resultats de les eleccions són els de la taula següent:

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B

100.000

Partit C

40.000

Partit D

5.000

Partit E

2.500

No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. En el nostre exemple, hi ha hagut 267.500 vots vàlids, per tant un 3% serien 8.025 vots.

Partit Nombre de vots
Partit A

120.000

Partit B

100.000

Partit C

40.000

Partit D 5.000
Partit E 2.500

Després, s’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció, en aquest cas vuit, i es van atribuint els escons a les candidatures que obtinguin els quocients majors al quadre, atenent a un ordre decreixent.

Quan en la relació de quocients coincideixin dos quocients corresponents a distintes candidatures, l’escó s’atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots.

Partit vots v/1 v/2 v/3 v/4 Etc. escons
A 120.000

1r

120.000

3r

60.000

40.000

30.000

  4
B 100.000

2n

100.000

4rt

50.000

33.333

25.000   3
C 40.000

40.000

20.000 13.333 10.000   1

En el cas de Barcelona, superar el 3% equival a obtenir d’entrada 2 o 3 diputats. Els vots necessaris per aconseguir el 3% sobre els vots vàlids dependran del percentatge de participació i també de si augmenta o disminueix el cens electoral. A les convocatòries de 2003 i 2006 ha suposat al voltant de 70.000 vots.

Pel que fa a les altres tres circumscripcions, Girona, Lleida i Tarragona, la barrera del 3% no fa efecte, ja que és necessari un percentatge més alt de vots per aconseguir alguns dels escons que es reparteixen. A les darreres eleccions els últims diputats van assignar-s’hi amb el 4,6% a Tarragona, el 4,8% a Girona i el 5,7% a Lleida. El que mai ha passat fins ara és que una llista electoral hagi obtingut representació a una d’aquestes tres circumscripcions i no n’hagi obtingut a Barcelona.

(Vots necessaris, amb el cens i la participació de les eleccions al Parlament de 2006, per obtenir Diputats a les quatre circumscripcions.): 

  Vots mínims % mínim Diputats
Barcelona 66.724 3 3
Girona 13.200 4,8 1
Lleida 10.417 5,7 1
Tarragona 13.325 4,6 1

 

Els vots nuls no comptabilitzen.

Els vots blancs perjudiquen especialment als partits petits

No hi ha Comentaris

Presentació de la Constitució Catalana a Tàrrega

Sala d'actes de la biblioteca comarcal de Tàrrega

Dimarts dia 8 a les 9 del vespre, va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Comarcal de Tàrrega la presentació de la Constitució Catalana elaborada per l’associació Reagrupament Independentista.

La presentació dels ponents, feta pel Coordinador Comarcal de l’Urgell, en Salvador Bori, va servir també per recordar que l’associació complia un any de l’implantació a la comarca de l’Urgell.

En Salvador va donar la paraula a en Jaume Fernàndez, historiador, professor d’història de l’Institut Ciutat de Balaguer i alcalde de Rosselló, que va començar remarcant la disposició final primera de la Constitució Catalana, que diu “Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978”.

En el transcurs de la seva intervenció, va anar desgranant tot el rosari de motius que fan necessària la independència, i va destacar l’econòmic, centrat en el dèficit fiscal que va valorar en vint mil milions d’euros anuals (3000 euros per català i any).

Va qualificar la situació de Catalunya com a anòmala: el binomi nació-estat representa la normalitat, i en els casos que una nació no ha assolit l’estat que li pertoca, ha acabat desapareixent. A Europa, ens els darrers 150 anys hi han hagut canvis de fronteres majúsculs; la desaparició de Iugoslàvia, el desmembrament de la Unió Soviètica, la reunificació alemanya… Els darrers exemples, Montenegro i Kosovo. Aquest darrer és, a més, un exemple significatiu perquè les raons històriques per la independència eren molt minses, i en canvi la voluntat popular va aconseguir-la.

I la independència només depèn dels catalans. El miratge de la ILP que ara es vol endegar (i per què cal recollir signatures si només amb la petició de dos grups parlamentaris n’hi ha prou?) és un nou atzucac, ja que qui ha d’autoritzar finalment el referèndum és l’Estat Espanyol, i es fa difícil creure que estigui per la feina. L’únic procediment viable (que han seguit força nacions que han aconseguit la independència) és la proclamació unilateral des del Parlament: si una majoria de diputats tiren endavant la proclamació de la independència -sempre que en el seu programa electoral figuri aquesta intenció-, els organismes internacionals europeus reconeixerien el procés i tutelarien un referèndum que Espanya no podria boicotejar.

Com a cloenda, va acabar dient que “… som una nació”. Volem esdevenir un estat. I els estats no ténen estatuts, ténen Constitucions. I per això cal exercir la sobirania del poble català, que és únicament nostra.

En Roger Granados, advocat, membre de la Junta de Reagrupament, i Coordinador de la redacció de la Constitució Catalana, és l’autor de la frase “… el Nadal que ve, si volem serem independents”, pronunciada en el debat del 10 de Desembre de 2009 a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tàrrega, va començar el seu parlament recordant de ja fa 30 anys que els catalans estem sent immensament enganyats, i que l’autonomisme s’està acabant. No hi ha institucions catalanes sinò institucions perifèriques de l’Estat espanyol.

Va destacar el valor simbòlic de les consultes, a més de la indiscutible revulsió que han significat per la societat catalana; han demostrat que Catalunya no està morta. El 20% de vots afirmatius és un resultat molt destacable i un èxit esclatant.

Pel que fa al redactat de la Constitució, es va partir d’una premisa molt concreta: que tingui una redacció clara i entenedora. En el preàmbul, es diu molt clarament que “Nosaltres, el poble de Catalunya, volent restablir els nostres drets sobirans … ens donem la present Constitució”.

La Constitució, en l’article 1, defineix Catalunya com “…un Estat de dret, independent, democràtic i social” . Continua en el 2 dient “La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya…”.

Més endavant, la Constitució Catalana fa referència als drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya, com són la dignitat, el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la llibertat, en definitiva, els drets humans reconeguts internacionalment.

Especifica que no s’han treballat els apartats corresponents a la organització concreta de l’Estat, com podrien ser el nombre de diputats, la forma del govern; es considera que això serà la tasca dels futurs parlamentaris de la Catalunya lliure.

I va tancar la seva intervenció esperonant als presents a fer proselitisme, a guanyar per la causa independentista tots els catalans i catalanes de totes les procedències i de totes les ideologies.

Finalment, en el torn obert de paraules, es van refermar conceptes com el de la inutilitat de la proposta de referèndum, que Espanya no autoritzarà mai; la definició dels polítics com a “ciutadans que dediquen una part del seu temps a servir al país i als altres ciutadans”, no com a professionals de la política.

Es va remarcar el tema de la regeneració democràtica, remarcant la frase de Joan Carretero que va dir en una ocasió: “Si demà fóssim independents, amb la classe política actual, potser seríem una república bananera”.

I amb els aplaudiments del nombrós públic que omplia la sala de la Biblioteca, es va cloure l’acte.

1 Comentari

Renovació de la junta directiva

En Josep Mañà deixa la comissió executiva de l’Urgell de l’Associació REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA. El passat 3 de juny la junta directiva va decidir d’incorporar dos nous membres, en Isaac González i en Antoni Colomé. El 6 de juny, en assemblea extraordinària es va ratificar aquesta decisió.

La comissió, així, consta d’onze membres, la qual cosa pot facilitar les decisions en ser nombre imparell.

En Isaac González i en Antoni Colomé prendran la responsabilitat de comunicació i imatge.

No hi ha Comentaris

Recordeu!! Dimarts, a la Biblioteca de Tàrrega, parlarem de la CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Dimarts 8 de Juny de 2010

Primer aniversari de la constitució de l’agrupació comarcal de l’Urgell de Reagrupament

Acte de presentació de

LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

20:45  Rebuda

21:00  Benvinguda a l’acte.  Salvador Bori, coordinador de Reagrupament – Urgell

21:05  «Cada nació escull la seva pròpia llei». Jaume Fernàndez, historiador i professor d’IES a Balaguer

21:30  La Constitució de Catalunya. Roger Granados, advocat i co-redactor de la Constitució

22:00  Torn obert de paraules

No hi ha Comentaris

Dimarts 8 de Juny, 21:00, Biblioteca Comarcal, Tàrrega: presentació de LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

No hi ha Comentaris