Presentació de la Constitució Catalana a Tàrrega


Sala d'actes de la biblioteca comarcal de Tàrrega

Dimarts dia 8 a les 9 del vespre, va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Comarcal de Tàrrega la presentació de la Constitució Catalana elaborada per l’associació Reagrupament Independentista.

La presentació dels ponents, feta pel Coordinador Comarcal de l’Urgell, en Salvador Bori, va servir també per recordar que l’associació complia un any de l’implantació a la comarca de l’Urgell.

En Salvador va donar la paraula a en Jaume Fernàndez, historiador, professor d’història de l’Institut Ciutat de Balaguer i alcalde de Rosselló, que va començar remarcant la disposició final primera de la Constitució Catalana, que diu “Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978”.

En el transcurs de la seva intervenció, va anar desgranant tot el rosari de motius que fan necessària la independència, i va destacar l’econòmic, centrat en el dèficit fiscal que va valorar en vint mil milions d’euros anuals (3000 euros per català i any).

Va qualificar la situació de Catalunya com a anòmala: el binomi nació-estat representa la normalitat, i en els casos que una nació no ha assolit l’estat que li pertoca, ha acabat desapareixent. A Europa, ens els darrers 150 anys hi han hagut canvis de fronteres majúsculs; la desaparició de Iugoslàvia, el desmembrament de la Unió Soviètica, la reunificació alemanya… Els darrers exemples, Montenegro i Kosovo. Aquest darrer és, a més, un exemple significatiu perquè les raons històriques per la independència eren molt minses, i en canvi la voluntat popular va aconseguir-la.

I la independència només depèn dels catalans. El miratge de la ILP que ara es vol endegar (i per què cal recollir signatures si només amb la petició de dos grups parlamentaris n’hi ha prou?) és un nou atzucac, ja que qui ha d’autoritzar finalment el referèndum és l’Estat Espanyol, i es fa difícil creure que estigui per la feina. L’únic procediment viable (que han seguit força nacions que han aconseguit la independència) és la proclamació unilateral des del Parlament: si una majoria de diputats tiren endavant la proclamació de la independència -sempre que en el seu programa electoral figuri aquesta intenció-, els organismes internacionals europeus reconeixerien el procés i tutelarien un referèndum que Espanya no podria boicotejar.

Com a cloenda, va acabar dient que “… som una nació”. Volem esdevenir un estat. I els estats no ténen estatuts, ténen Constitucions. I per això cal exercir la sobirania del poble català, que és únicament nostra.

En Roger Granados, advocat, membre de la Junta de Reagrupament, i Coordinador de la redacció de la Constitució Catalana, és l’autor de la frase “… el Nadal que ve, si volem serem independents”, pronunciada en el debat del 10 de Desembre de 2009 a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tàrrega, va començar el seu parlament recordant de ja fa 30 anys que els catalans estem sent immensament enganyats, i que l’autonomisme s’està acabant. No hi ha institucions catalanes sinò institucions perifèriques de l’Estat espanyol.

Va destacar el valor simbòlic de les consultes, a més de la indiscutible revulsió que han significat per la societat catalana; han demostrat que Catalunya no està morta. El 20% de vots afirmatius és un resultat molt destacable i un èxit esclatant.

Pel que fa al redactat de la Constitució, es va partir d’una premisa molt concreta: que tingui una redacció clara i entenedora. En el preàmbul, es diu molt clarament que “Nosaltres, el poble de Catalunya, volent restablir els nostres drets sobirans … ens donem la present Constitució”.

La Constitució, en l’article 1, defineix Catalunya com “…un Estat de dret, independent, democràtic i social” . Continua en el 2 dient “La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya…”.

Més endavant, la Constitució Catalana fa referència als drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya, com són la dignitat, el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la llibertat, en definitiva, els drets humans reconeguts internacionalment.

Especifica que no s’han treballat els apartats corresponents a la organització concreta de l’Estat, com podrien ser el nombre de diputats, la forma del govern; es considera que això serà la tasca dels futurs parlamentaris de la Catalunya lliure.

I va tancar la seva intervenció esperonant als presents a fer proselitisme, a guanyar per la causa independentista tots els catalans i catalanes de totes les procedències i de totes les ideologies.

Finalment, en el torn obert de paraules, es van refermar conceptes com el de la inutilitat de la proposta de referèndum, que Espanya no autoritzarà mai; la definició dels polítics com a “ciutadans que dediquen una part del seu temps a servir al país i als altres ciutadans”, no com a professionals de la política.

Es va remarcar el tema de la regeneració democràtica, remarcant la frase de Joan Carretero que va dir en una ocasió: “Si demà fóssim independents, amb la classe política actual, potser seríem una república bananera”.

I amb els aplaudiments del nombrós públic que omplia la sala de la Biblioteca, es va cloure l’acte.

Els Comentaris estan tancats