Resum de la presentació de Reagrupament a La Fuliola


Dijous al vespre, al restaurant 2007 de La Fuliola, davant d’una trentena de persones, el coordinador de Reagrupament de l’Urgell va presentar els ponents, Jaume Fernàndez, cap de llista de Reagrupament per a les terres de Lleida, professor a l’ institut de Balaguer, alcalde de Rosselló de Segrià i pagès i a Roger Granados, membre de la junta directiva nacional i responsable de la redacció de la Constitució de Catalunya.

Va començar la ponència en Roger Granados recordant  com es va generar la idea de fer una constitució en ple debat sobre l’estatut: “Els estat tenen constitucions,  no estatuts”.  La paraula constitució desperta  recança pel jou que ens representa la constitució espanyola, però una constitució és la cúspide organitzativa política especialment i també judicial d’un país.

Lloà el seu text, clar i concís, en català i en anglès. En la nostra llengua i en la llengua internacional, perquè tothom l’entengui. Es tracta d’un text molt conceptual i poc carregós, sense immergir-se en el llenguatge jurídic, on, citant-la textualment “Nosaltres, el poble de Catalunya…” els catalans en som els titulars, ens organitza i ens proclama com a estat en recuperar la sobirania nacional.  És una redacció, diu, entenedora, gens complexa i que, segons en Roger, ha estat qüestionada pels partits catalans, a excepció dels espanyolistes,  pel seu contingut, però no pas per la seva legitimitat.

Aquesta constitució,és pel seu articulat, una proclamació d’independència i, si Reagrupament té representació parlamentaria, la presentarà com a llei per a ser aprovada pel parlament.

A Catalunya no li queden gaires opcions: o és estat o serà una regió folklòrica dins d’Espanya. 

Seguidament prengué la paraula en Jaume Fernàndez qui valorà actes com aquest per la proximitat amb la gent. La campanya de Reagrupament és de pocs recursos, però ho serà sense empenyorar-nos amb préstecs que ens esclavitzin amb els prestadors.  Reagrupament és una associació trencadora que neix amb l’onatge de les noves tecnologies com Internet i és un moviment trencador amb l’ status quo.  No tenim un “color” polític. Som transversals per una renúncia personal volguda per a no enterbolir l’objectiu número u que és la independència, i tenim data de caducitat, com els iogurts. Així que Catalunya esdevingui un estat, Reagrupament es dissoldrà i donarà pas a tot el ventall de tendències polítiques que es vulguin presentar.

Un govern està condicionat pels recursos econòmics i per la capacitat legislativa. En el cas legislatiu estem supeditats a les lleis espanyoles de rang superior. En el cas econòmic, si hem anat fent en temps de “vaques grasses”, ara estem davant d’una crisi econòmica que es perfila de molt llarga durada i el dèficit fiscal, que se’n pot discutir la xifra, però no la importància, ens ho posa molt difícil. Només es pot fer política de supervivència, i això afecta a tothom, sense excepcions de quin idioma parli o de com pensi o on hagi nascut. I els partits es van rellevant en aquesta conjuntura no tant pels propis mèrits sinó pels demèrits aliens

La independència és un camí difícil, però senzill, i depèn només dels ciutadans de Catalunya.  Altres opcions amb que ens voldran “entretenir” com la d’una Espanya federal o la d’ un concert econòmic  són una quimera impossible. D’altres com allò del peix al cove o que si trobar l’encaix amb Espanya hores d’ara només fan riure. Un col·lectiu només canvia o per descontent general o per pressions.  En el primer cas ens trobem amb uns espanyols encantats de ser-ho i més ara amb els èxits de “la roja”. A un canvi cap`al federalisme només n’hi dóna suport una part del PSOE a Catalunya i a enlloc més. Espanya, tant ben acomodada com està, no prescindirà dels recursos de Catalunya per cedir-nos-els  amb un concert econòmic.  La darrera colònia espanyola està molt ben ensinistrada. Es queixa però no fa res. Els espanyols no s’amoïnen pas gens pel nostre rebombori i no pensen pas canviar per emmotllar-se a cap nova cojuntura.

Reagrupament fa campanya en positiu a favor de la independència. No fa campanya en contra de ningú. Espanya fa el que ha de fer, i els espanyols són com és la gent a Catalunya i a qualsevol altra part del món, ni millors ni pitjors. Durant anys ens hem planyut tirant les culpes a Madrid, però la culpa és només nostra. Som nosaltres qui escollim els nostres polítics. Els hem sentit cridar proclames independentistes. Ens han demanat que posem el “cat” a les matrícules, han demanat que certs professionals renunciïn a projectar-s’hi sota l’aurèola espanyola, han dit que no hauríem de pagar impostos… però sempre a la nostra sort. No ho han fet pas ells primer.

Reagrupament pot agradar o no, però no enreda ningú. El canvi és possible i el camí està ben marcat pels esdeveniments dels darrers quinze anys a l’Europa Occidental amb Montenegro i Kòsovo. I quan proclamarem la independència ens posarem sota els auspicis de la comunitat internacional, especialment dels Estats Units d’Amèrica i de la Unió Europea i serà llavors que el govern interí podrà organitzar un referèndum amb observadors internacionals i amb garanties d’èxit, on el govern farà campanya pel sí.

A Montenegro es xifrava l’ independentisme en un 13 % dos anys abans de les eleccions, però la il·lusió en un nou ordre en va fer assolir el 55 % dels vots. Tres anys després,  el president del partit pro-serbi  en ser preguntat va rebutjar la idea, en el cas de poder-ho fer, de tornar a unir-se a Sèrbia, valorant la millora del país en tots els sentits.

Reagrupament té dos pilars més, a banda de la independència, en que es recolza la seva raó de ser. La nostra marca diferencial és la proposta d’aprovar lleis que regenerin la nostra democràcia de baix nivell.  No es pot deixar el control del govern en mans dels polítics sense control. Catalunya s’està acostumant a la corrupció pública i ja no s’escandalitza dels diferents casos de malversació.  La Constitució diu que Catalunya és dels ciutadans. No som súbdits. El país ens pertany, i és per això que tenim uns drets i uns deures. Som contribuents i hem d’exigir que el govern funcioni amb el menor cost.

Catalunya, en trenta anys, no ha desenvolupat una llei electoral perquè els dos partits majoritaris tenen interessos diferenciats en les diferents parts del territori i responen a interessos de partit i no pas de país. Nosaltres proposem un mètode que funciona des de ja fa 300 anys a altres països. Cal dividir el territori en circumscripcions, que poden ser més o menys de 135 i que cada circumscripció posi un diputat a un escó. I aquest diputat haurà de respondre davant  la gent de la seva circumscripció, i no davant del partit, per a servir als primers.

La corrupció és inherent a l’ésser humà i s’ha de fer per manera que, qui té el poder, estigui sota control. Per una banda amb limitació de mandats.  La continuïtat en un càrrec provoca relaxació i disminució de l ’interès, i també fa que es doni per garantit que el lloc ens pertany després d’ ocupar-lo durant  tant de temps. La política no ha de ser una professió de per vida. Els polítics han de tenir la seva pròpia professió que els permeti tornar a la vida civil i no dependre laboralment del càrrec polític. Això els fa actuar no en clau de país sinó per interessos personals.

També cal simplificar l’administració, i proposa el model d’Israel, on només hi ha l’estat i els ajuntaments. Aquests mancomunen les seves necessitats comunes amb organitzacions senzilles, poc costoses econòmicament i molt eficients.

Acaba dient que Reagrupament estarà a l’oposició i no formarà part del govern si no és per a proclamar la independència.  Que la independència ara mateix, sense la regeneració democràtica, faria de Catalunya una “república bananera” amb els polítics actuals.

 Cal que treballem de valent.

Preguntat sobre la divisió de l’independentisme, apunta com a bo que hi hagi competència, en contraposició al servei que es dóna en el cas de situació de monopoli.

Els Comentaris estan tancats