Resum de la presentació de Reagrupament a Belianes


Dissabte a la tarda, Emma Azamar i Jaume Fernàndez, segona i cap de llista per a les properes eleccions per la circumscripció de les terres de Lleida respectivament, vam presentar el projecte de Reagrupament als veïns de Belianes.

Va començar el parlament Emma Azamar amb una repassada molt completa de l’ideari de Reagrupament.

Jaume Fernàndez va parlar especialment del treball com a un dels tres pilars  de l’ideari de R.cat.  El treball no en el sentit estrictament laboral. Al 1714, perduts els nostres drets en ésser derrotats a la guerra de successió, els catalans van tornar a la feina i van mantenir l’esperit del nostre poble, fonamentat entre d’altres aspectes identitaris, en la cultura de l’esforç,  transmetent-la de generació en generació.

El nostre poble ha passat, al llarg de la història, per situacions molt delicades i  el treball ens ha donat l’energia econòmica que ens ha permès superar els conflictes. El treball ens va fer capdavanters per ressorgir en la industrialització del segle XIX. Nosaltres no tenim recursos naturals, d’aigua no ens en sobra…   El principal recurs de Catalunya ha estat la seva gent.

Som els hereus d’aquest llegat cultural, d’aquest esperit, i  ens trobem en una conjuntura molt diferent i molt avantatjosa respecte de la dels nostres avantpassats per assolir el somni que ens hem anat transmetent. La tradició democràtica europea ens empara  davant els desitjos de barbàrie dels nostres colonitzadors.

Estem, però, patint d’una espanyolització preocupant del nostre poble. Veiem que es valora i idealitza al murri que se’n surt sense treballar o al que fa un desfalc intel·ligentment calculat. Molta gent ha pretès fer-se ric especulant amb la construcció. Sorgeix una generació on una part del jovent ni estudia ni treballa. Als pagesos no els surt a compte conrear la terra. Els fills no segueixen la tradició pagesa.

Als països seriosos es protegeix el sector primari.  Com a llicenciat en història, mestre d’institut i pagès, en Jaume ens va fer un “passeig” per la història de l’Imperi Romà per il·lustrar-nos amb un exemple uns fets que ens resulten molt familiar.  Els governants tenien la població “anestesiada” amb el futbol, perdó, vull dir amb les lluites de gladiadors al circ, i també els tenien la panxa contenta amb blat a preu molt baix. Tant baix era el preu del cereal que els pagesos van optar per canviar de conreu i el cereal s’havia de portar en vaixells d’altres parts de l’imperi. Així que van haver conflictes que no van permetre arribar els vaixells, a Roma es va passar gana. No cal anar tant lluny en la història. A Argentina, fa pocs anys, compraven els aliments a Xile i ja sabem com van acabar.

Catalunya no protegeix el sector primari. No és una qüestió només dels polítics governants, és una qüestió del sistema. Catalunya, no només no té estat propi, a més en té un en contra. Un exemple és el canal Segarra – Garrigues, que arriba tard, car i mal fet. Està molt bé protegir els ocells, però l’espècie més amenaçada als camp catalans són els pagesos. El treball dels pagesos dóna empenta a la nostra economia. Sense estat no podem defensar els nostres interessos, i l’estat espanyol fa per manera d’ofegar el nostre esperit ofegant la nostra economia.

En Jaume ens va fer una descripció detallada del full de ruta per a assolir la independència per la via de la declaració unilateral d’independència.

En ésser preguntat pel guirigall que envolta l’independentisme als mitjans de comunicació,  va fer una crítica al sistema de subvencions de les empreses de comunicació. Si el sistema incentivés l’esforç subvencionant-los en funció dels resultats, els mitjans farien periodisme d’investigació sense por a mossegar la mà de qui els paga i no s’estarien per foteses.

Els Comentaris estan tancats