Presentació de Reagrupament a Verdú


A Verdú, a la sala d’actes de la llar de jubilats, la Sandra Lomas , llicenciada en història i en comunicació audiovisual, secretària i membre de la junta directiva nacional de Reagrupament i quarta candidata a les llistes de Reagrupament per la circumscripció de les comarques Barcelonines, i en Jaume Fernàndez, cap de llista per Reagrupament per la circumscripció de les terres de Lleida, professor d’institut, alcalde de son poble, Rosselló de Segrià i pagès, van presentar, ahir dijous 2 de setembre, davant una trentena de persones, el projecte que defensarà Reagrupament al parlament si n’arriba a formar part.

Hi ha hagut moments en la nostra història que podríem qualificar d’injustos i que ens han portat, tot i el nostre caràcter pacífic, treballador, emprenedor, valent, intel·ligent i ambiciós, a una realitat autonòmica que ens limita i ens escanya. Una realitat que ens manlleva la nostra potencialitat, que explota  i que ens nega com a poble.  I els polítics no han estat a l’alçada que Catalunya necessita.  I tot plegat ens està portant cap a una decadència per la minsa qualitat política, econòmica i estructural, ens diu Sandra Lomas.

Espanya fa una política colonial, i n’és un exemple l’espoli del 10 % del nostre PIB, que no es dóna en cap altra regió de l’Europa democràtica. I aquests vint-i-dos mil milions d’euros (22.000.000.000) que Catalunya tant necessita  s’inverteixen en infraestructures, en prestacions socials, en equipaments … a altres llocs de l’estat .  Els treballadors catalans aporten tretze mil milions d’euros (13.000.000.000) per a pagar, no les seves pròpies futures pensions, sinó les pensions actuals de tot l’estat.  Si gestionéssim nosaltres aquestes aportacions els pensionistes catalans incrementarien en un 25 % la pensió . I la única manera de poder-ho gestionar és assolint la independència.

 Ens estem  malacostumant a que l’administració pública ens hagi de resoldre els nostres problemes. A tirar les culpes d’allò que ens passa al veí.  A que ens plogui la subvenció, l’ajuda pública, el subsidi…  i en definitiva a no arreglar els nostres propis afers. Cal que ens desempalleguem dels complexos i que  treballem de valent, que és el que millor sabem fer. El treball és el que ens ha permès subsistir a les adversitats i serà el que ens permeti ser allò que volem ser, senzillament Catalans.  Nosaltres no som pas menys capaços que cap altra nació del món. Cal el nostre compromís, però sobre tot cal que els polítics siguin els primers compromesos.

El camí està marcat.  Espanya no va reconèixer la proclamació d’independència de Kosovo al·legant que incomplia la legalitat internacional. El tribunal internacional de la Haia ha dit tot el contrari, i aquells que demanen respecte i acatament a les sentències del tribunal constitucional encara no han acatat la sentència del tribunal internacional, però Kosovo és ja una nova nació europea i no serà la darrera. Al programa electoral de reagrupament hi ha el compromís de presentar a aprovació la Constitució de Catalunya, que és una proclamació d’independència que derogarà les lleis espanyoles que ens escanyen i ens volen aniquilar com a nació.

Seguidament en Jaume fernàndez prengué la paraula per continuar la presentació de  l’associació Reagrupament Independentista.

 Hi ha esdeveniments a la història que tanquen o enceten una era. La primera gran guerra va suposar la fi del colonialisme del segle XIX i amb les misèries de la segona guerra mundial van començar a engendrar la Unió Europea.  El fracàs estatutari ens ha portat a un atzucac i el temps dirà si també serà un punt d’inflexió i de canvi en la nostra història.

Espanya va sortir de la dictadura i la transició va ser temps de canvis importants que l’han portat a ser un país modern, integrat a les organitzacions internacionals, i relativament ric. No podem esperar que Espanya canviï de manera substancial  si no hi ha un esdeveniment que ho provoqui.  Ens toca a nosaltres moure fitxa.

El segle passat va esta marcat per lluites ideològiques de signes oposats. Aquestes disputes són ara residuals i infundades.  Tothom assumeix que cal una assistència sanitària, una seguretat social , una educació gratuïta… la dualitat ideològica dreta – esquerra ha perdut la polaritat. Però amés, quan no hi ha diners, no es poden fer polítiques ni de dretes ni d’esquerres. A Reagrupament conflueixen persones de tots els àmbits, alguns amb militància anterior en partits polítics, molts d’altres sense aquesta experiència, però tots han mirat  el país i han escoltat el seu prec  agònic per una solució clara i dràstica.

Segueix citant els quatre principis basics que fonamenten la regeneració democràtica. 

Circumscripcions uninominals de llistes obertes.
Limitació de mandats.
Simplificació de l’administració.
Transparència en la gestió econòmica.

 

Cal que treballem fort i que siguem nosaltres qui anem a invertir a la Xina i a altres indrets i no seguir esperant que ens arreglin el país des de fora. Ja ens hem escaldat altres cops amb les inversions estrangeres i n’hi ha que encara no han escarmentat.

Preguntat altra cop per la unitat dels partits independentistes, contesta que amb els precedents de polítics venuts pel preu d’un càrrec, Reagrupament no més pot respondre per sí mateix i acaba fent una promesa ferma als assistents “si entrem al parlament, no un farem passar vergonya”

Els Comentaris estan tancats