Presentació de Reagrupament a Agramunt


Dimecres passat, al casal agramuntí, Carles Mora i Jaume Fernàndez van presentar l’ideari de Reagrupament als vilatans de la capital torronaire.

Tots dos ponents van fer al·lusió a la coincidència de ser tots dos professors i alcaldes.

Va començar el parlament en Carles Mora parlant del seu poble i de les experiències viscudes com alcalde d’Arenys de Munt.

Arenys és un poble d’uns 8.500 habitants. És un poble no gaire gran dins del Maresme amb gent ben normal, però hi ha una peculiaritat política en el funcionament del partit del que ell n’és el representant a l’alcaldia, “Arenys de Munt 2000” i és que l’alcaldable pel partit l’escull el poble en assemblea. És un sistema de proximitat amb la gent. Un sistema en que al poble se’l consulta i se l’escolta perquè se l’estima. L’alcalde dedica 1 hora diària per atendre telefònicament a qui tingui res a dir-li. A Arenys es fan consultes populars molt sovint, per triar els arbres per guarnir els carrers (per evitar casos d’al·lèrgies), per arreglar la riera (hi ha la plataforma cívica Salvem la Riera)… i tant avesats com estant a fer-ne, en van fer una de soviranista, amb la particularitat que un grapat de falangistes (i no saben el favor que ens van fer) en van fer fer difusió als mitjans.

A Arenys hi ha 84 associacions i entitats. En toca una per cada 90 habitants. Hi ha una gran implicació de la gent en la vida del poble i rar serà el cap de setmana que no s’hi munti algun acte o celebració.

Amb aquest rerafons, en Carles Mora passa a la vida política amb vocació de servei, sense cap bagatge, però amb molta il·lusió.

Només en dos mesos va tenir tot un seguit d’experiències, de les que ens va fer cinc cèntims, i que presagiaven el com serien els quatre anys d’alcalde que tenia per endavant.

Per poder endegar amb bon peu les funcions d’alcalde va contractar l’alcaldesa sortint com a càrrec de confiança, per un màxim de sis mesos i no se’n va estar d’amagar-ho, no per passerell, sinó per desig de fer la seva gestió amb transparència. I els mitjans en van fer escarni.. L’acarnissament només era la resposta a un dels grans problemes del país. Hi ha massa càrrecs de confiança, i amb ell, els mitjans, es van atrevir a denunciar-ho

En un altre ocasió va voler fer constar en acta el seu enuig, en una reunió d’alcaldes al Consell Comarcal, per la minsa presencia de 8 dels 30 alcaldes convocats, per la mostra de la desafecció dels absents vers la resta d’alcaldes. És molt crític amb l’absentisme del parlament i amb la falta de compliment dels deures contrets.

En una altra trobada amb dirigents polítics va proposar una moció per tal de facilitar l’arrelament dels nous vinguts amb manifesta vocació d’integrar-se amb actituds d’obertura en vers ells. La moció va ser rebutjada unànimement a excepció del seu vot favorable. Tot seguit es va aprovar unànimement una moció per al respecte dels animals domèstics. Ell també va votar a favor.

Fins ara els ajuntaments han prestat un 33 % de serveis impropis, que no els pertocava, amb l’ajuda del “totxo”, però ara, els ajuntaments, només administren misèries. S’ha trobat, en sol·licitar les subvencions del PUOSC, que es concedeixen arbitràriament atenent, sota un sectarisme ferotge, al partit de l’alcalde i menystenint les necessitats de la població. Declara amb orgull que només van ser concedides amb justícia els dos anys en que en Joan Carretero va ser conseller de governació.

L’alcalde, a Arenys, jura un codi deontològic, una mena de jurament Hipocràtic, en prendre possessió del càrrec i aquest codi, diu, s’ha d’aplicar a tota la política catalana.

En referència a paraules de Joan Carretero, diu que Reagrupament vol llaurar la terra amb un tractor, lent però amb fermesa, com la gent senzilla d’aquesta terra. D’altres, que la volen llaurar amb un ferrari, no voldran pas sotmetres a un codi deontològic. Reagrupament al parlament no callarà. Reagrupament no vol deure cap favor a ningú per no estar emmanillat i vol destapar tots els favors passats que s’hagin de tornar.

Afirma que li queden 10 mesos de fer d’alcalde i que en acabat, se’n tornarà a exercir la seva professió per no sagnar al seu poble. (si surt elegit diputat ho ajornarà quatre anys més)

Hi ha tanta gent que està en nòmina, que fitxa i no treballa i que cobra del diner públic, que cal una neteja en profunditat. Ho poden dir els veterinaris, que si els paràsits són molts, l’animal s’acaba morint. Això no és una crítica als partits polítics, sinó a un mal sistema.

Un dinar a qualsevol restaurant ja sabem el que costa. Dinar al parlament costa quatre euros. La diferència del cost surt del diner públic, i els sous dels parlamentaris no és de 4.750 € més tot un seguit de privilegis i dietes

Als altres partits no els fa por la independència. Els fa por poder perdre els privilegis i el deixar de viure en la letargia si s’apliquen les lleis del bon govern.

Avui no parlo d’independència perquè tothom, ni que sigui amb la boca petita, veu que és la solució. Parlo de regeneració democràtica, que a dia d’avui, ningú més en parla.

Les dades de l’espoli fiscal són dades extretes del banc d’Espanya. Van ser publicades per primer cop el 2008.Tenen tota la credibilitat i insta al públic a consultar la seva repercussió als estudis publicats per Cercle Català de Negocis.

A Arenys es fan sopars populars a la fresca a finals d’estiu i és molt sovint que, els que tornen de passar uns dies al pueblo, mostren la seva indignació per l’agravi que han copsat, que pateix Catalunya en vers els llocs d’origen.

Espanya ens pren el pèl i en escura la butxaca. No podem oblidar tota la nostra història negra. Catalunya, està molt pitjor, en temes com la llengua i d’altres que fa 30 anys enrera.

En Jaume Fernàndez recorda la visió que tenia de petit de la Generalitat. Amb molta tristesa, ha descobert que tot ha estat un miratge, una ficció, que la política del país és un circ i que el govern no té control ni legislatiu ni econòmic.

Igual que la fruita va madurant, segons l’espècie i la varietat a diferents temps, el poble se n’anirà adonant de la realitat del país.

Reagrupament neix amb gent dels quatre vents. Gent que supera velles rivalitats i reprèn un camí fruit de la frustració de l’estatut tres cops laminat i encara en procés de passar-li més el ribot.

Reagrupament és una associació vocacional. Ningú reb un sou dins de Reagrupament. Posa com exemple a en Carles Mora, que ja porta 40.000 Km fets per divulgar l’ideari de Reagrupament sense cobrar dietes, sense xofer, amb un utilitari senzill. En Carles Mora afegeix que ell, quan surt com a alcalde, s’ha prohibit menjar a la carta. Quan tothom pugui tenir un cotxe luxós ell també se’l procurarà, però entre tant, per dignitat i respecte, viatja com la gent senzilla.

Hem tingut l’experiència de governs decisius a Madrid que no han estat capaços d’aconseguir una cosa com els identificatius regionals a les matrícules que sí ha adoptat la França jacobina. Com volen aconseguir un concert econòmic, que requereix de la modificació de la constitució amb la benedicció de PP i PSOE, doncs no seria constitucional amb la present constitució espanyola, i la corroboració posterior del poble espanyol en referèndum, acceptant deixar de tenir 20.000.000.000 euros d’ingressos cada any.

Espanya és una gàbia. Els greuges es repeteixen com si es tractés de la pel·lícula “atrapat en el temps”. Quant de temps estem disposats a segur aguantant ?

El marquès d’Asfel, encarregat de fer complir el decret de nova planta a Catalunya, va escriure al re rei Borbó “lo que se toma por la fuerza solo se mantiene por la fuerza”. Ara només els queda la força de fer-nos por.

Els Comentaris estan tancats