Reagrupament Independentista a Ciutadilla i Verdú


Aquest dissabte 9 d’octubre vam aprofitar per fer dues activitats en una mateixa tarda: anar a presentar Reagrupament Independentista a Ciutadilla i, en acabat, visitar la Fira de la Verema i el Vi de Verdú.

Vet aquí alguna de les coses que Jaume Fernàndez (cap de llista per Lleida a les properes eleccions autonòmiques) i Emma Azamar (segona de la llista) van dir a Ciutadilla.

  • Molts catalans, com Sant Pau, estant caient del cavall i veuen la llum: s’adonen que no hi ha res a fer amb Espanya.
  • Ni al PP ni al PSOE els preocupa què fan a Catalunya perquè saben perfectament com reacciona el votant català. El PP sap que per cada vot que perd aquí en guanya quatre a Espanya. I el PSOE sap que, com tal que no guanyi el PP, els catalans els votaran a ells, facin el que facin, ni que presentessin un sofà com a cap de llista. Això ha de canviar!
  • Espanya ens vol dins seu per raons econòmiques, però també per raons d’orgull: a cap imperi li agrada perdre les seves colònies.
  • Per aconseguir la independència no és suficient dir que s’és independentista. Cal fer el pas de proclamar-la. I nosaltres diem com: a través del Parlament, mitjançant una declaració unilateral d’independència. Cal, doncs, votar aquelles opcions que proposin fer aquest pas i no aquelles opcions que diuen que són independentistes, però no fan res per aconseguir-ho.
  • Francesc Macià no va poder fer més per aconseguir-la perquè va viure en una Europa que tenia Hitler, Stalin i Mussolini com a líders. Ara tenim una Europa forta, lliure i democràtica: ara podem aprofitar-ho per fer la nostra proclama unilateral i aconseguir la independència.
  • Tot el deute acumulat de la Generalitat (20.000.000.000 € – vint mil milions d’euros) es resoldria recuperant els diners de l’espoli fiscal d’un sol any, i encara ens sobrarien mil milions d’eurets.
  • Tinguem-ho clar: sense diners només es pot xerrar, no pas fer política, ni de dretes ni d’esquerres.
  • S’ha perdut a Catalunya allò que ens havien ensenyat pares i padrins: fer guardiola. Ara cada cop més ens estem empeltant de la manera de fer espanyola, d’enriquir-se a través de l’especulació i no del treball.
  • El canal Segarra–Garrigues arriba tres vegades malament. Arriba un segle tard. Arriba car, perquè l’ha de pagar el pagès (a diferència de llocs com Israel, on el pagès només ha de pagar la canalització interna a la seva finca i el volum d’aigua consumida). I, per rematar-ho, resulta que un cop feta l’infraestructura, ens limiten la zona regable a la meitat, deixant en la misèria gent que havia començat a invertir per adaptar-se al regadiu, i encarint encara més l’obra per als que sí que podran seguir regant.

Després de sortir de Ciudadilla, a partir de les vuit, ens vam apropar a Verdú per visitar la primera jornada de la Fira de la Verema i el Vi. Allí vam podem parlar amb alguns vilatans i repartir uns quants fullets d’informació de Reagrupament Independentista.

Els Comentaris estan tancats