Reagrupament Independentista a Ossó de Sió


Dimecres 13 d’octubre Reagrupament Independentista va anar a Ossó de Sió, que juntament amb els nuclis de Castellnou d’Ossó, Montfalcó d’Agramunt i Bellver d’Ossó conformen el municipi del mateix nom.

Jaume Fernàndez (alcalde de Rosselló de Segrià i cap de llista de Reagrupament per Lleida) i Ester Roca (regidora a l’ajuntament de Guissona i quarta de la llista) van explicar què pretén Reagrupament i com pretén aconseguir-ho. Aquestes són algunes de les explicacions que van donar:

  • Tenim el parlament més antic d’Europa però no som capaços de fer una llei electoral pròpia. Els nostres polítics tenen algun problema.
  • Vivim en una ficció parlant amb eufemismes com “nació” en comptes de “comunitat autònoma”, “demarcació” en comptes de “província”, “parlament català” en comptes de “parlament autonòmic”… El tribunal constitucional, amb el seu missatge clar i contundent, ha deixat desorientats als polítics que buscaven un encaix dins d’Espanya.
  • Tots els governants catalans dels darrers 30 anys que han anat a pidolar a Madrid han vingut dient que havien aconseguit el millor acord de finançament que mai s’havia aconseguit.  Però no ha estat fins ara que hem tingut sobre la taula les balances fiscals. I demostren que l’espoli fiscal està per damunt del 10% del PIB.
  • La Generalitat és com un cotxet a pedals. Molt bonic, però així no es pot guanyar cap Gran Premi.
  • Hi ha Comunitats Autònomes que han estat vivint per damunt de les seves possibilitats a costa dels fons europeus i de l’espoli a d’altres comunitats, bàsicament Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Aquest sistema, lògicament, no pot mantenir-se tot sol i ha deixat l’economia espanyola en un equilibri fràgil.
  • No som anti-espanyols. Som pro-catalans. Però ser català a Espanya és un acte de resistència molt cansat.
  • A tot el món s’han fet un munt de nous estats. La ONU no deixa d’incorporar nous membres. I cap d’ells ha fet marxa enrere per a ser sotmès novament. Tots els nous estats han incrementat i multiplicat el seu PIB.
  • L’independentisme ha traspassat l’àmbit dels partits polítics i està essent un fet social generalitzat.  Això preocupa a alguns partits, i tot el que se’ls acut per a “seduir-nos” és utilitzar l’argument de la por. Ho hem sentit en boca del president de la Generalitat que ha governat amb menys vots (“independència és decadència”) i del ministre espanyol que ha generat més atur (“que ningú es pensi que la independència serà pacífica”).
  • La democràcia està en mans dels partits i no de les persones. Els partits polítics tenen massa poder.  La relació entre l’elector i el seu representant ha de ser més estreta.
  • Els pressupostos causen gran expectació quan es pacten. Però quan es liquiden no s’hi baralla ningú, passen desapercebuts. Quan és justament el moment per fer balanç i comprovar si s’ha fet o no tot el que s’havia pressupostat.
  • Pel nostre bé, hem de deixar el grup dels porquets, dels PIGS en anglès (per les sigles de Portugal, Italy, Greece, Spain). Que Espanya s’hagi d’espavilar sense nosaltres no li farà cap mal, ans al contrari.

Els Comentaris estan tancats