Reagrupament a Els Omells de Na Gaia


Reagrupament fa la presentació del seu full de ruta a Els Omells de na Gaia, avant penúltim municipi de l’Urgell a ser visitat

Salvador Bori va iniciar l’acte de presentació de Reagrupament introduint els ponents, per una banda el número tres per a les llistes de la província de Lleida, Francesc Alcàzar, veterinari avesat a diagnosticar animals a la consulta i a prescriure’ls tractament. A Els Omells, però, ens va diagnosticar el país i en va recomanar un tractament de xoc per a desvetllar-lo de l’anestèsia.

L’altre ponent, Jaume Ponsarnau, quinzè honorífic per les llistes de Lleida per una trajectòria independentista llarga i amb més d’un desencís. Va ser fundador de Convergència Democràtica a l’Urgell.

A l’igual que de dictadures n’hi ha de diferents nivells de virulència, la democràcia també té graus de qualitat. La democràcia no és només una qüestió de poder anar a votar. La nostra democràcia està patint una crisis de valors i li cal una regeneració política.

Els nostres polítics estan atrapats en una espiral viciosa. Si depèn d’ells mai no arribarem a tenir una llei electoral.

Reagrupament el formem treballadors de molts àmbits de la societat, no pas polítics. No cerquem ambicions personals en aquest projecte, perquè qui no ambiciona res, res no corromp. De Reagrupament no en viu ningú. Volem prestar un servei al país de manera temporal, treballant per recuperar els valors ancestrals de l’esforç, del sacrifici, del compromís i del coratge.

Espanya ens va prendre les nostres institucions democràtiques i ens va posar recaptadors que encara perduren.

Nosaltres no reclamem res més que el que és nostre. No busquem fons europeus, només els nostres propis recursos.

Hi ha corrents independentistes que acaben essent corrents ideològiques, universals i cosmopolites. El nostre bagatge ve de lluny i aportem el rigor i la coherència, aparcant les nostres ideologies i mantenint el discurs, aquí i a tot arreu. Nosaltres som el Sistema Nerviós Central de l’Independentisme Català.

El President Companys va dir que les diferents causes del món poden trobar adeptes d’arreu, però Catalunya només ens té a nosaltres. I Catalunya ens necessita ara. Aquells que veuen en la independència una quimera no fan res per canviar la situació actual, i la situació actual dista molt de ser acceptable. Aquells que diuen que potser els nostres néts veuran Catalunya independent són uns covards i uns acomodats egoistes que possiblement n’hagin tret profit, de ser espanyols. Què potser deixen la feina per fer-la algú altre? Si volem assolir la fita, haurem de “baixar del carro” i començar-lo a empènyer.

Algú del públic assistent va deixar una reflexió. Darrerament hem sentit notícies com que Merkel vol fer un canvi de rumb en el model d’integració dels nouvinguts. A molts països, amb tot el dret, prioritzen als autòctons davant els forasters.

A Catalunya també hi ha manifestacions en una línia clarament xenòfoba. Paradoxalment, els preconitzadors d’aquesta demagògia fàcil i penosament efectiva en rendibilitat electoral, també preconitzen un anti catalanisme que pretén fer-nos estrangers a casa nostra, prioritzant la cultura invasora espanyola per sobre de l’autòctona a Catalunya. Una manifestació més que només comptem com a territori colonitzat i supeditat. Això ho diuen catalans de naixement que només poden ser tractats de traïdors i botiflers.

Jaume Ponsarnau va dir que Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. El mestissatge forma part de la nostra cultura i el model d’integració és cabdal per a la convivència. Va posar d’exemple la seva esposa, aragonesa de naixement i catalana d’adopció, independentista fins al moll de l’òs sense que això sigui cap incoherència. Malauradament, hi ha molts exemples d’inadaptats que, incoherentment no han sabut viure i ser a casa nostra.

Els Comentaris estan tancats