Acte final de campanya de Reagrupament a Lleida, al teatre Ateneu de Tàrrega


Jaume Fernàndez: “És d’estúpids creure que Espanya ens pot donar un futur”

“A Europa en aquest moment i en aquesta hora hi ha una claríssima oportunitat d’aconseguir la llibertat”

“Aquí encara hi ha molta gent que encara no ha vist la llum. I la llum és tenir un Estat propi”.

“L’autonomisme tot i guanyar les eleccions del diumenge està al final del seu recorregut. Està acabat. Les seves fórmules no conduiran enlloc”.

“La propera legislatura l’economia de la Generalitat caurà en un pou sense fons i això no ho redreça ni el premi Nobel d’economia, perquè d’allà on no n’hi ha no en pot rajar”.

“Tot el que tenen les institucions li hem donat nosaltres prèviament. No hem de demanar mai a una institució que ens donarà, sinó que faci la feina eficientment i ens costi menys”.

“Per acabar el meu parlament vull dir unes paraules de Winston Churchill en homenatge als reagrupats que heu treballat a la campanya: mai tants deuran tant a tan pocs”.

Jaume Ponsarnau – fundador de Convergència-: “Feia més de 30 anys que no veia tanta il·lusió, fermesa, abnegació i generositat”

Ramón Carner –CCN- : “Votar Reagrupament serà el primer acte heroic que farem els catalans al segle XXI”

“El que Espanya no suporta dels catalans és aquesta capacitat de generació de riquesa, d’economia, de treball. Això no ho poden aguantar, perquè saben que ells no són així”.

“Els empresaris sabem que el conflicte no és bó pel negoci. I encara menys el conflicte permanent. Espanya mira d’acabar així amb les nostres potencialitats”.

“No és pas amb Espanya que hem d’encaixar, sinó amb el món”

“A la façana de l’ajuntament de Barcelona hi ha el rei Jaume I i el conseller Fivaller, que era mercader. A Catalunya necessitem que la política i l’economia vagin un altre cop de la mà”

L’acte ha començat amb la intervenció de Núria Elias que va l’onzena a la

Jaume Fernàndez

llista de Reagrupament per Lleida. A continuació ha fet la seva intervenció, Jaume Ponsarnau, que tanca la candidatura. Ponsarnau, que va ser un dels fundadors de Convergència, ha comentat que: “des dels inicis de la democràcia, ara fa gairebé 34 anys, que no veia tanta il·lusió, fermesa, abnegació i generositat, amb tants grups diversos, de gent també diversa a tot el llarg i ample del territori català. Aquests són els valors que fan moure un país. Recuperar aquesta il·lusió és quelcom extraordinari. Aquest és el miracle de Reagrupament. Un moviment polític patriota, auster, tenaç i sobretot coherent, com ho és el doctor Joan Carretero”. Jaume Ponsarnau també ha comentat que: “ara ja no ens ridiculitzen, però quan ho havien fet ens deien separatistes. Algun intel·lectual lúcid els va dir que no es pot separar el que mai ha estat unit”.

A continuació ha parlat Ramón Carner del Centre Català de Negocis. El

Ramon Carner

presentador de l’acte ha definit Carner com un empresari d’èxit, impulsor de la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional i president del CCN.

Carner ha començat dient que: “alguns països d’Europa han passat 8, 10 o 12 anys de feixisme. Els catalans n’hem viscut, en aquest segle passat, més de 40. Ara han passat 30 anys de democràcia i molts petits i mitjans empresaris estan decebuts. Hi ha polígons industrials on hi ha la meitat de les empreses tancades. Fa poc vaig anar a

Jaume Ponsarnau

una empresa que coneixia de ben jovenet. Era una empresa forta, amb molts treballadors i camions. L’empresari em va dir que havien traspassat la cartera de clients, prejubilat els treballadors i venut els camions. I el fill, li vaig preguntar… -L’hereu s’ha tret una carrera i s’ha fet funcionari de la Generalitat. I està molt content d’haver-ho fet-. Aquest és un símptoma evident de la nostra decadència. No podem

Ateneu de Tàrrega

continuar així. ” Ha dit Carner. A continuació ha comentat que malgrat els problemes, els catalans som tenaços i podem capgirar la situació. I tot seguit ha advertit que: “el que Espanya no suporta dels catalans és aquesta capacitat de generació de riquesa, d’economia, de treball. Això no ho poden aguantar, perquè saben que ells no són així. I miren d’acabar amb

candidats de Reagrupament per Lleida

aquestes potencialitats nostres amb el conflicte permanent, perquè saben que el conflicte no és bo pel negoci. Tots ho sabem. I encara més el conflicte permanent”. A continuació Carner ha explicat una anècdota molt il·lustrativa. “Davant de la façana de l’ajuntament de Barcelona hi ha dues estàtues. A l’esquerra hi ha l’estàtua del rei Jaume I. I a la dreta hi ha la d’en Joan Fivaller. Conseller

Núria Elias

en cap de Barcelona. Fivaller era mercader. Tenia molts vaixells i va arribar a conseller en cap degut a la seva tasca en favor de l’economia. Aquesta és la nostra idea. Que l’economia vagi lligada a la política. No es pas amb Espanya que hem d’encaixar, sinó amb el món”. Carner ha finalitzat el seu parlament dient: “Francesc Pujol va dir que al pa cal anomenar-lo pa i al vi vi. Al segle XXI l’ambigüitat no suma, sinó que més aviat resta. Votar Reagrupament serà el primer acte heroic que farem els catalans al segle XXI”.

Ha tancat l’acte Jaume Fernàndez, cap de llista de Reagrupament per Lleida, que ha iniciat la seva exposició dient que: “l’encaix no és possible i només hi ha un camí per aconseguir la llibertat. A Europa en aquest moment i en aquesta hora hi ha una claríssima oportunitat d’aconseguir la llibertat. Llum als ulls i força al braç per dipositar la papereta. Per la democràcia aconseguirem la nostra llibertat”. A continuació ha continuat dient que: “Einstein deia que només hi ha dues coses infinites en el món: l’estupidesa humana i l’univers. I afirmava que sobre la infinitat de l’univers no n’estava totalment convençut. D’estúpids és creure que Espanya ens pot donar un futur”. El cap de llista de Reagrupament per Lleida ha continuat el seu discurs amb una anècdota dient: “darrerament sento molts dubtes. La gent està cansada i no creu en res. Una empresa de Manchester va enviar fa temps a dos comercials a Àfrica, per a vendre sabates. Diu que un comercial va enviar un missatge que deia –negoci impossible, aquí ningú porta sabes-, mentre que l’altre comercial en va enviar un altre on deia –negoci increïble, aquí encara ningú porta sabates-. Jo miro els ciutadans de Catalunya i ho dic. Alternativa grandíssima. Aquí encara hi ha molta gent que encara no ha vist la llum. I la llum és tenir un Estat propi. Som una generació de catalans privilegiats perquè se’ns dóna l’oportunitat de canviar el rumb del nostre país”. Malgrat això Fernàndez ha dit que: “el proper diumenge l’autonomisme tornarà a guanyar les eleccions. No se en quina proporció, ni m’importa. Probablement amb una participació molt baixa. No esteu tristos perquè forma part del procés. Lamentablement s’ha d’acabar de podrir tot això perquè arribi el moment del canvi. L’autonomisme tot i guanyar les eleccions del diumenge està al final del seu recorregut. Està acabat. Les seves fórmules no conduiran enlloc. La propera legislatura l’economia de la Generalitat caurà en un pou sense fons i això no ho redreça ni el premi Nobel d’economia, perquè d’allà on no n’hi ha no en pot rajar”. En aquest sentit ha dit que una institució no pot donar mai res a la gent, perquè és prèviament la gent la que li ha donat, amb els seus impostos. El cap de llista de Reagrupament ha comentat que: “quan la gent em pregunta que ens donareu, jo els dic de forma taxativa que no us donarem res. Tot el que tenen les institucions li hem donat nosaltres prèviament. No hem de demanar mai a una institució que ens donarà, sinó que faci la feina eficientment i ens costi el menys possible”.

Fernàndez ha volgut acabar el seu parlament donant les gràcies als reagrupats que han contribuït a tirar la campanya electoral endavant. I ho ha fet citant a Winston Churchill quan va dir, després de la batalla d’Anglaterra, en homenatge als pilots de la RAF que: “mai tants deuran tant a tan pocs”.

Els Comentaris estan tancats