Arxiu categoria General

L’estelada al balcó

No hi ha Comentaris

Catalunya, nou estat d’Europa

No hi ha Comentaris

Marxa cap a la Independència

Inici de la Marxa cap la Independència que organitza l’Assemblea
Nacional Catalana i que culminarà l’Onze de Setembre a Barcelona.

Lloc: Lleida
Data: dissabte 30 de juny de 2012

Pròximament rebreu més informació.

Divulgueu-ho entre els vostres contactes!!

No hi ha Comentaris

Marxa cap a la Independència

No hi ha Comentaris

Renovació de la junta directiva de l’Urgell

A Reagrupament de l’Urgell iniciem el tràmit de renovació de la junta directiva atenent al calendari de procediments establert i que queda especificat a la pestanya “junta” del nostre web.

No hi ha Comentaris

Cal anar a Madrid?

http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticia/2166/cal/anar/madrid

Alfred Bosch.

Hi ha veus que diuen que els catalans, políticament parlant, no hi hem d’anar a fer res a Madrid. Els arguments que s’esgrimeixen des del sobiranisme per renunciar a entrar en el joc de la capital espanyola són bàsicament tres; primer, que la sobirania ens la juguem tota a casa, segon, que al capdavall allà no en traurem res de substancial, i tercer, que els que hi van acaben abduïts per la mecànica espanyola. Semblen raons prou fonamentades, sobretot si tenim en compte els resultats de tres dècades llargues d’acció parlamentària i de negocis pírrics per al nostre país.

És obvi que la llibertat nacional, i també la justícia social, són grans objectius que hem de perseguir a casa; ens hem de creure que el nostre parlament és receptor de la sobirania, per delegació de l’únic cos que n’és dipositari, el poble català. La independència i la prosperitat les hem de treballar dins el país. Òbviament. Però això no treu que hàgim de comunicar les nostres aspiracions a la capital del regne al qual encara pertanyem. Quan viatgem a Brussel·les, amb la millor de les intencions, el que ens diuen allà és de calaix; si no ens volem separar d’Europa, no cal que els maregem gaire. Primer el que hem de fer és entendre’ns amb, o desentendre’ns de, l’Estat espanyol, i quan estigui fet ja ho encaixarem a Europa.

Si volem un divorci, d’entrada hem de comunicar-ho a l’altra part. Amb cordialitat, sense violència, amb raonaments i un sac de veritats, però ho hem de fer. I exposar un i altre cop el nostre dret a determinar lliurement el nostre futur. I trobar els camins i acords perquè això es pugui dur a terme, com abans millor, sense crispació innecessària. Tots els grans patriotes han expressat els seus anhels al cor dels respectius imperis, i han utilitzat quan han pogut les caixes de ressonància de les capitals; ho van fer Benjamin Franklin, José Martí, Charles Parnell, Mahatma Gandhi, Kwame Nkrumah, Léopold Senghor, Ho Chi Minh… I ho va fer Francesc Macià, diputat a les Corts, durant setze anys.

Quant a obtenir res de palpable a Madrid, fent un exercici de modèstia i realisme, hem de reconèixer que els horitzons són limitats. L’època del regateig i el peix al cove sembla esgotada, i encara més si el 20-N se salda amb una majoria absoluta del PP, com apunten les enquestes. Però fins i tot sense uns mapes tan blaus, cal reconèixer que per àmplia que sigui la presència catalana a la Carrera de San Jerónimo, sempre serà minoritària. És més; la funció constitucional i central d’aquell hemicicle és encarnar i defensar la sobirania espanyola, o sigui que té el seu mèrit anar al gresol de la nació veïna a aguantar segons què, i sentir segons què, si l’únic objectiu és proclamar que ja no s’hi vol anar més. Sembla un contrasentit.

Però precisament un tal escenari, per contradictori que sembli, pot afavorir les ambicions nacionals catalanes. Un cop escapçada la via del negoci i dels tractes, ja només queda l’opció d’usar el faristol de Madrid de forma desinhibida, com un altaveu publicitari en el qual, sense res a perdre ni res a guanyar, els representants catalans podran expressar amb tota franquesa les seves conviccions i propostes de país. Per als defensors més ferms de la plena sobirania, és una ocasió daurada, de les poques que ens cobreix l’erari públic espanyol, i és una autèntica pena renunciar-hi.

Algú pensarà que el públic receptor dels missatges madrilenys no ens interessa; i aquesta noció és, al meu entendre, la més errada de totes. Ens interessa que la premsa internacional, concentrada del tot a Madrid, escolti el nostre missatge. Ens interessa que l’opinió pública i els poders del món –inclosos els espanyols- siguin conscients de les nostres posicions. I també ens interessa que el nostre discurs arribi a catalans que no escolten mai els debats del parc de la Ciutadella ni estan al corrent de la política catalana perquè les televisions que sintonitzen, simplement, no en parlen. Madrid és el melic informatiu les cadenes estatals, i a través d’elles pot arribar a molts veïns nostres que si no estaran del tot in albis.

Finalment, quant al perill de ser abduïts per la lògica política espanyola, no us ho podem (puc) respondre amb coneixement de causa, encara no. Però deixeu-nos (deixeu-me) dir que la propensió a deixar-se segrestar, aquesta “síndrome de Madrid” que tants pateixen, i tants critiquem, és un mal que es produeix amb freqüència i sense cap necessitat de sortir de casa. No cal recórrer 625 km per ser capturat en un vòrtex espanyolista.

O sigui que, comptat i debatut, creiem (crec) que val la pena anar a la capital del regne i arriscar-nos (arriscar-se) a fer bona feina per al país. Nosaltres ens sentiríem honrats i privilegiats (Jo em sentiria honorat i privilegiat) de poder córrer aquest risc.

No hi ha Comentaris

Reagrupats de l’Urgell participen a la marxa de torxes en memòria del president Companys.

Podeu veure les fotos de la marxa de torxes a la secció “galeria de fotos”  

Manifest

 Fa 71 anys un escamot d’afusellament de l’exèrcit d’ocupació , va assassinar el President Lluis Companys al fossat de Montjuic. Aquest crim, encara és hora que cap govern espanyol l’hagi condemnat.Lluis Companys va ser com la punta d’un iceberg, car com ell van ser menyspreats, torturats i afusellats tants i tants patriotes anònims.En la figura del President màrtir podem simbolitzar l´intent de genocidi contra el nostre Poble, contra la nostra Nació.Avui, 71 anys després i per altres mitjans, continua l’assetjament i persecució de la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres institucions, les lleis votades per un Parlament, que voldríem, fos sobirà.

La situació actual del nostre País requereix sacrificis i compromisos, que no son comparables al sacrifici suprem de la vida, tal com va fer Lluis Companys. Catalunya avui potser no ens exigeix lliurar la vida, però sí aparcar egoismes i mesquineses personals. Només així assolirem l’objectiu comú que és la independència nacional.

President Companys, a tu ens adrecem, allà on siguis, per dir-te, amb emoció, respecte i orgull que, com va dir el poeta, ” esdevindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

VISCA EL PRESIDENT COMPANYS !!

VISCA CATALUNYA LLUIRE !!

No hi ha Comentaris

El balcó de l’Ajuntament de Tàrrega lluu el caràcter del consistori

Aspecte que ofereix el balcó de l´Ajuntament de Tàrrega, amb la pancarta de l’homenatge a Lluis Companys, en el 71 è aniversari del seu assassinat.

 La Comissió integrada per representants de Sumem per Tàrrega (RCAT -SI), ERC i CiU, ha volgut fer present davant la ciutadania una data -una més- tràgica pel nostre Poble, i estimular els valors identitaris en uns moments en que es troben seriosament amenaçats.

 Una pancarta, una bandera, omplen de contingut nacional un balcó, del que n’ha estat orfe durant els darrers vuit anys.

No hi ha Comentaris

Marxa de torxes. HOMENATGE

SUMEM PER TÀRREGA.

Reagrupament i Solidaritat, avui presents a l´Ajuntament targarí,volem fer-nos presents a la commemoració -trista commemoració- del crim d´Estat que va ser l’afusellament del President Lluís Companys.

Aquest 15 d’octubre es compleixen 71 anys de l’assassinat. Lluis Companys i Jover va néixer al Tarròs, per tant el nostre vincle és doble, com a catalans i urgellencs.

En la figura del President màrtir es simbolitza la persecució i assassinat de milers de ciutadans anònims del nostre País.

Sumem per Tàrrega s’ha aplegat enguany amb ERC i CiU de Tàrrega, formant una Comissió d’homenatge a Lluís Companys, amb l’objectiu de fer una Marxa de torxes, i llegir un manifest adient a l’acte. Aquesta iniciativa unitària,voldria ser la prefiguració d’una unitat d’acció que el moviment independentista necessita materialitzar, si vol traduir políticament el cada dia més fort sentiment popular vers la sobirania nacional.

En pantalla podeu veure el cartell divulgador de la Marxa. Targarins, targarines, urgellencs, feu el petit sacrifici de llevar-vos d’hora el dissabte 15. Un sacrifici irrellevant al costat del que va fer el segon President de la Generalitat Republicana.

No hi ha Comentaris

Façana de l’ajuntament de Tàrrega l’11 de setembre de 2011

En el tradicional acte que cada 11 de setembre aplega als targarins i institucions targarines per a retre homenatge al monument de Rafael Casanova de la plaça de Lleida, la coalició Reagrupament i Solidaritat Sumem per Tàrrega va ser representada pels tres regidors electes i associats i simpatitzants en representació dels molts que ens hi varem aplegar.

Enguany el masteler coronava l’acte en haver estat traslladat fins al peu del monument, rescatat de l’amagada discreció del darrera de la plaça, i dal del pal una estelada va presidir l’acte.

No hi ha Comentaris