Arxiu categoria General

Tàrrega penjarà l’estelada al balcó de l’ajuntament durant la Diada

La decisió respon a la petició dels regidors de Reagrupament i Solidaritat que formen part de l’equip de govern, encapçalat per la convergent Rosa Maria Perelló

 L’exhibició de l’estelada és fruit d’una petició dels tres regidors de la coalició Sumem per Tàrrega (Reagrupament i Solidaritat), grup municipal que forma coalició de govern amb CiU. Està previst que la Junta de govern local aprovi aquesta decisió en la reunió del pròxim 5 de setembre.

L’estelada ja presideix el despatx que utilitza la coalició electoral Sumem per Tàrrega a l’ajuntament

No hi ha Comentaris

L’ESTELADA AL BALCÓ

A Navàs, el nou govern municipal, encapçalat per les CUP, ha penjat l’estelada al balcó de l´Ajuntament. I a Tàrrega, els nous edils de Reagrupament-Solidaritat, s’han desmarcat de la fórmula monàrquico-constitucional, i han promès el càrrec per imperatiu legal, afegint ” amb plena lleialtat a l’anhel de la Catalunya lliure, justa i sobirana”. Un altre dels regidors va afegir “ho prometo per imperatiu legal, amb lleialtat al poble de Tàrrega i amb el ferm compromís, fins al final, amb la plena llibertat de Catalunya”

Això, sens dubte, marca un punt d’inflexió, i ens indica per on sembla bufar el vent de la Història.

No hem de perdre de vista, que el moviment independentista, malgrat llur fragmentació, és la tercera força política en vots emesos a Catalunya. Manca, i aquest és el gran problema, de moment, unitat i lideratge. Però petits senyals, com la bandera a Navàs, i la presència d’una força política emergent com és Sumem per Tàrrega, a la capital de l´Urgell, que per demografia és la segona ciutat de Ponent, visualitzen aquest procés envers la llibertat nacional

L’aritmètica electoral no ens permet encara penjar l’estelada al balcó municipal de Tàrrega. Però en qualsevol cas, la presència d’una formació fidel al país, sorgida com a resposta a l´entreguisme dels que fins ara es creien tenir la patent de l´independentisme, ha de garantir la solvència municipal i al mateix temps la sobirania nacional.

Ferran Giner. Reagrupal de l’Urgell

No hi ha Comentaris

Nou web

La coalició Sumem per Tàrrega que formem Reagrupament i Solidaritat tenim un nou web.

Podeu seguir els nostres progressos i esdeveniments a www.sumempertarrega.cat.

No hi ha Comentaris

presentació de la coalició Reagrupament – Solidaritat per Tàrrega als mitjans

El passat dimarts 1 de març, a les 12 del migdia, a la saleta interior del Màgics, es va celebrar l’acte de presentació de l’acord de la coalició entre Reagrupament i Solidaritat per a les eleccions municipals de Tàrrega .

S’ha lliurat als mitjans presents un document que prèviament havíem consensuat les dus formacions, on s’hi fa una declaració d’intencions i s’exposa la filosofia amb que es justifica les voluntats independentistes que  ha de permetre la redacció d’un programa o acció programàtica que es presentarà a l’opinió pública junt amb la totalitat de la candidatura, pels voltants del dia 22 de març.

 

presentació de la coalició per Tàrrega

 

Jaume Ponsarnau i Santi Costa

No hi ha Comentaris

REAGRUPAMENT I SOLIDARITAT sumem per Tàrrega

 

REAGRUPAMENT I SOLIDARITAT
Sumem per Tàrrega

Tots, homes i dones d’ambdues formacions independentistes a Tàrrega, hem decidit unir-nos per a construir una candidatura conjunta a les properes eleccions municipals. Candidatura que romandrà oberta, directa o indirectament, a tots aquells i aquelles que vulguin compartir els nostres anhels de llibertat i la voluntat de treballar al servei de Tàrrega i de tots els nostres conciutadans, amb el compromís d’enaltir aquells valors que són part essencial de la nostra identitat catalana com són el treball, l’esforç, la serietat, el rigor, la responsabilitat, el respecte, la honestedat, l’humanisme, la convivència i la solidaritat.

La independència no és només cosa dels independentistes, sinó que ho és de tothom. També dels ciutadans de Tàrrega que clamen respecte i llibertat. Així, la participació ciutadana i la regeneració democràtica són eixos bàsics del nostre programa. Estem convençuts que el món local empeny en tots els àmbits: normatiu, de serveis, de consciència cívica, etc.

Com s’ha posat de manifest en les consultes populars sobre la independència, el món local és la punta de llança en el moviment d’alliberament nacional, en tant que és al seu voltant que s’aplega un primer nivell organitzatiu de les comunitats i, en conseqüència, un primer nivell d’impuls de les demandes col•lectives d’independència i d’autodeterminació.

El principal signe de la nostra identitat és l’independentisme transversal. L’únic que entenem pot aglutinar tothom que vulgui l’alliberament nacional del nostre país i llur plena sobirania sense més condicionants ideològics que puguin arribar a frenar el ple exercici dels nostres drets i llibertats en una democràcia real, plena i autèntica. La nostra divisa és: primer la llibertat amb dignitat i bona justícia social i amb ella, una democràcia plena, del més alt nivell i màxima qualitat.

El nostre independentisme és humanista i transformador, i en essència, profundament progressista: volem independitzar-nos de l’Estat espanyol, no pas de les persones d’Espanya. Volem relacionar-nos amb tots els pobles lliures del món de tu a tu i en igualtat de condicions. Això ens ha de representar un nou marc de decisió nacional. Estem convençuts que la nostra identitat futura haurà de renunciar als models del segle passat i s’haurà d’obrir a la innovació política i social. La independència és cosa de tots i de totes i només en la mesura que siguem capaços d’avançar sense limitacions ni complexos, treballant en el dia a dia i des de tots els àmbits socials, guanyarem aquesta suprema causa nacional.

El moviment de les Consultes per la Independència va començar la construcció del nou model municipal català. Va aplegar centenars de voluntaris i desenes de milers de votants a cada població en un ambient de participació ciutadana sense precedents. Aquesta mobilització ha demostrat que Catalunya té el fonament d’una democràcia de qualitat: les persones amb mentalitat cívica, disposades a treballar pel bé comú.

És per això justament, i perquè estimem la nostra ciutat, que hem decidit entendre’ns i sumar per a treballar junts per Tàrrega. Tàrrega és una ciutat important d’una comarca que forma part del territori que conforma el nostre país: Catalunya.

Així és com ens hem posat en marxa parant especial atenció en saber què passa i el perquè passa. Què ha passat perquè tinguem un ajuntament municipal en pràctica fallida econòmica, però, sobretot, per què el seu govern actual ha esdevingut tan rutinari i mancat d’il•lusió. D’aquella il•lusió que pot moure muntanyes. La que volem posar en el nostre programa i en els nostres compromisos programàtics, que clourem una vegada consultada la ciutadania a través de les diverses associacions i col•lectius locals.

Conscients de la greu crisi que ens aclapara i de que les polítiques socials, subsidiàries en l’ordre local, i perillosament deficitàries en els nivells supranacionals, requeriran una especial sensibilitat i esforços de tot ordre per a millorar-ne de forma garantida els nivells actuals. Òbviament, l’esforç principal s’ha de dirigir a erradicar l’actual dèficit fiscal, sense oblidar que només la nostra independència ens pot permetre la superació definitiva d’aquest espoli injust i aberrant que, en les circumstàncies actuals, resulta molt més greu i ignominiós encara. Per això és objectiu cabdal de les formacions que formem aquesta coalició a nivell nacional, cadascuna des del seu àmbit de representació i activitat, arribar a un futur de plena sobirania en el que podrem disposar dels nostres propis recursos.

El col•lapse econòmic dels ajuntaments catalans a causa de la crisi immobiliària fa inviable el model municipal de la Constitució espanyola de 1978. Els recursos extraordinaris provinents del boom immobiliari havien permès al llarg dels darrers anys amagar les limitades competències dels ajuntaments. La crisi ha posat en evidència el paper subsidiari d’aquests dins dels sistema administratiu i polític espanyol. Els danys col•laterals d’aquest model han estat, per un costat, la continuació edulcorada del model urbanístic del “desarrollo” franquista i, de l’altra, els abusius preus dels habitatges.

Malgrat no ho sembli, a la nostra ciutat patim bosses de marginalitat i dèficits estructurals socials provocats per un urbanisme, tècnicament planificat per gabinets llunyans i allunyats de la nostra realitat territorial, excessivament teòrics, i poc sensibles als problemes que una permissivitat constructiva indiscriminada i massificadora han pugut provocar en pobles i ciutats com la nostra.

Tenim molt clar que haurem de fomentar la participació i consultar la ciutadania en les qüestions fonamentals i estratègiques de la nostra ciutat. Per això ens hem posat a dissenyar el nostre programa partint del què tenim, d’on som econòmicament, de les urgències de tot ordre que ens trobarem, del que s’hauria de prioritzar per optimitzar-ne els serveis en general, amb els mínims costos possibles i sobre la constant d’estalviar i no malgastar els recursos públics. Som plenament conscients que la crisi reclama austeritat i el màxim de rigor. Només així recuperarem l’ordre i l’esperança en el nostre futur immediat.

Però cal constatar que cada cop més, les corporacions municipals, i Tàrrega no n’és cap excepció, han assumit com a pròpies les prestacions d’uns serveis pels que en principi no hi ha uns ingressos equivalents. Aquesta lloable aspiració implica o bé redirigir ingressos finalistes cap a altres objectius o augmentar el deute municipal.

RCAT i SI a Tàrrega creiem en la necessitat de conscienciar la corporació municipal que cada poble o ciutat pot tenir allò que pot pagar. Les autoritats municipals han de tenir molt clar que són els garants, en el seu àmbit de govern, de la cosa pública i del bé comú del seus ciutadans.

És així, amb aquesta voluntat, que estem preparant les nostres propostes sobre tots els àmbits del nostre Municipi: finances, benestar social, sanitat, promoció econòmica, serveis, governació, medi ambient, cultura, urbanisme, esport i lleure. Més enllà de novetats i projectes, volem començar per tocar de peus a terra, això sí, amb fermesa i amb una il•lusió franca, renovada i motivadora.

RCAT i SI sumem per fer possible una Tàrrega i uns pobles agregats al seu àmbit municipal, on hi faci bo de viure i on tothom s’hi pugui sentir respectat i acollit. Hem de recuperar l’orgull de sentir-nos targarins i de projectar-lo com a tal a tots els nostres veïns i comarcans, amb qui en volem compartir una capitalitat que vagi més enllà del fet geogràfic i la puguin sentir d’acollida i empara al seu servei. Creiem que aquest és el camí per ser millors, crèixer i avançar. És per tot això que sumem per Tàrrega.

REAGRUPAMENT i SOLIDARITAT a Tàrrega, 1 de març de 2011.

No hi ha Comentaris

Existeix Reagrupament? Per a un 5,7% de targarins, sí; per a Nova Tàrrega, no.*

Sovint a Reagrupament ens hem queixat de l’apagada informativa a la que hem estat sotmesos. La poca o nul·la presència als mitjans de comunicació de Reagrupament, ja des de la seva aparició però especialment durant la campanya electoral, va portar Joan Carretero a dir en una ocasió: “Haurem d’anar per l’autopista a contra direcció, a 180 i ben torrats. A veure si així ens treuen en algun mitjà”.

Però una cosa és l’apagada informativa i l’altra la incomprensible manca d’informació, per no dir una altra cosa envers els ciutadans de Tàrrega que ens van votar.

Quan Nova Tàrrega presenta, la passada setmana, els resultats de les eleccions a la nostra ciutat no pot obviar, com va fer, els resultats obtinguts per una força a la que va donar suport prop del 6% de votants i que se situa en cinquè lloc (en alguna mesa fins i tot en segon lloc), per davant de tres de les set forces que sí que surten al formatget dels resultats.

Sí, ja, l’excusa és que només surten els resultats d’aquells partits que han obtingut representació parlamentària. Però és clar, que se sàpiga, Tàrrega compta per veure els diputats que surten a la província (sí, província, és el que som) de Lleida. I a Lleida cap de les tres forces que van treure menys vots que nosaltres i surten al formatget van aconseguir diputat. Aleshores: perquè surten els seus resultats? El problema, és clar, no és que surtin els seus, sinó que no surtin els nostres.

Uns resultats que, per exemple, permetrien obtenir representació a l’Ajuntament de Tàrrega. Evidentment això és fer volar coloms, perquè de tots és ben conegut que res tenen a veure les eleccions autonòmiques (sí, comunitat autònoma espanyola de règim comú, és el que som) amb les eleccions municipals.

Ens presentarem a les eleccions municipals de Tàrrega? Està per veure… Aquest passat dissabte 4 de desembre, a Vic, es va reunir la Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista que va prendre una sèrie d’acords. El darrer dels quals era: “Donar suport als qui, atenent els nostres principis i objectius, creguin convenient de presentar-se com a opció a les eleccions municipals de 2011”. Ara caldrà, doncs, que des de Tàrrega valorem aquesta possibilitat.

La satisfacció d’haver aconseguit a Tàrrega, i a l’Urgell en general, uns resultats millors que els obtinguts a la mitjana de Lleida i Catalunya no rebaixa, per això, el grau de decepció de veure que els nostres resultats han estat molt pitjors del que esperàvem. Pel que sembla, la gent ha donat prioritat, per damunt de tot, a esborrar del mapa el tripartit i ho ha fet basant-se en allò de “val més boig conegut que savi per conèixer”. Quedi clar que no estem dient que a Convergència siguin bojos, sinó que són coneguts.

En tot cas, a Reagrupament estem decidits a donar continuïtat al nostre projecte polític, basat en l’assoliment de l’Estat, la regeneració democràtica i la recuperació dels valors del treball i l’excel·lència.

Per acabar aquest escrit, volem fer-ho amb una sèrie d’agraïments. D’entrada, a tots els associats i associades per la seva feina, la seva empenta i la seva il·lusió, que han dut Tàrrega a ser la tercera capital de comarca amb més percentatge de vot, després de Puigcerdà –11,7%– i Tremp –6,2%–, on Carretero hi té una clara vinculació.

I, especialment, a tots els votants que heu confiat en nosaltres. Seguirem treballant per mantenir la vostra confiança i guanyar la de moltes persones més. De moment, milers de llavors recent plantades romanen ara soterrades. Que acabin germinant dependrà de la voluntat de tots.

Reagrupament Independentista  – l’Urgell

 

* Aquest article es va enviar a Nova Tàrrega per a ser publicat en l’edició de la setmana següent a la que van sortir publicats els resultats electorals, la del dijous 9 de desembre de 2010, però la direcció de la revista va declinar-ne la publicació per no estar d’acord amb els arguments exposats. Que cadascú en tregui les conclusions que li semblin convenients.

No hi ha Comentaris

Reestructuració de la junta directiva de Reagrupament a l’Urgell

Benvolguts,

Fa mes de mig any, al maig, que vaig prendre una decisió per raons estrictament personals: deixar de ser el coordinador de Reagrupament a l’Urgell. Aleshores semblava que les eleccions havien de ser més aviat del que finalment van acabar sent, i no em va semblar oportú fer efectiva llavors mateix aquella renúncia, amb la feinada que ens venia al damunt. De totes maneres vaig comunicar la meva intenció als membres de la junta local en un correu electrònic que vaig enviar el mateix dia que el president de la Generalitat anunciava la convocatòria d’eleccions, a primers de setembre.

Em dol de forma extrema plegar en aquest moment, perquè pot semblar que té alguna cosa a veure amb els resultats. Res més lluny de la realitat, i just per això faig la introducció anterior, per explicar que no hi té absolutament res a veure. No abandono Reagrupament. Ni tan sols abandono la junta directiva. Simplement deixo de ser-ne el coordinador. La veritat és que, quan pensava en aquest moment, me l’imaginava més gratificant, amb la satisfacció d’uns resultats millors que no pas els obtinguts.

La meva voluntat és la de no seguir més al capdavant, sinó la d’ajudar a algú altre a que segueixi liderant Reagrupament a l’Urgell. I aquest altre ara és Jaume Ponsarnau, tal i com hem acordat en la reunió de junta feta aquest matí a Tàrrega. No cal que digui que tindrà, per part meva, tota l’ajuda en el que calgui, com jo l’he tinguda fins ara.

D’acord amb els nostres estatuts, quan es van fer eleccions per escollir la junta comarcal de Reagrupament, els associats van votar les persones que volien que formessin part de la junta. Després, va ser entre la junta que és va votar qui n’havia de ser el coordinador. Seguint aquest mateix procediment, en presentar ara la meva renúncia (renúncia a ser coordinador, insisteixo, no pas a formar part de la junta) he proposat que no calia fer noves eleccions. Al capdavall el mandat pel que vam ser escollits segueix vigent i la meva decisió obeeix a raons estrictament personals, no pas a qüestions polítiques ni de confiances personals.

Així, doncs, la proposta a la junta que el nou coordinador fos en Ponsarnau ha estat votada i acceptada per unanimitat. Jo resto a la junta ocupant el seu lloc, fins ara, de sotscoordinador.

Per tant, amb aquest missatge m’acomiado de vosaltres com a coordinador de Reagrupament – Urgell.

Gràcies, moltes gràcies a tothom per tota la vostra col·laboració i la vostra bona feina durant aquest temps.

Visca Catalunya!


Salvador Bori
Sotscoordinador
Reagrupament Independentista – l’Urgell

No hi ha Comentaris

Valoració dels resultats electorals

L’altre dia vaig fer un escrit per agrair la feina feta. Avui faig avinent la meva valoració personal dels resultats electorals i de la situació en que queda Reagrupament.

La llengua anglesa és especialista en aforismes breus i clars. “Wait and see” significa “esperar i veure”. En les actuals circumstàncies crec que a Reagrupament és el que li correspon fer.

Malgrat les moltes coincidències, tots tenim clar que Reagrupament no representa el mateix que Solidaritat. Hi ha plantejaments com el de la regeneració democràtica o el de l’excel·lència com a valor a recuperar que ningú ha plantejat amb tanta fermesa i rigor com nosaltres.

Però en política hi ha moments, com l’actual, en que cal ser capaç de sortir de dins on un és per procurar mirar les coses amb la perspectiva del comú de la gent. De les poc més de 142.000 persones que han votat per aquestes dues formacions, no deu passar de 7.000 les que pertanyen de forma activa a una o altra organització. Per tant, cal pensar en la resta de gent que han votat independència sense involucrar-se en un o altre bàndol. I també cal pensar en els que no han votat independència però poden arribar a fer-ho.

Ara no podem actuar com si el nostre projecte no fos al Parlament, perquè bona part sí que hi és, encara que representat per uns altres. Caldrà esperar, per tant, i veure si ho fan bé. Si és així, res a dir. En cas contrari, haurem d’estar a punt per tornar de nou al “mercat” polític. Aquesta decisió, però, falta molt de temps per prendre-la. De moment, per difícil que pugui resultar-nos després de tants esforços, cal donar un vot de confiança a aquells que han tingut més vots que nosaltres i fer això: esperar i veure.

Salvador Bori
Coordinador
Reagrupament Independentista – l’Urgell

No hi ha Comentaris

Agraïment a la gent de Reagrupament – Urgell

Amics,

Els resultats electorals han estat negatius. Sense pal·liatius. I malgrat tot estic satisfet. No pel resultat, és clar, sinó per la feinada feta.

A l’Urgell s’ha treballat molt i s’ha notat en els resultats, que ens col·loquen com la quarta comarca catalana amb millor percentatge de vot per a Reagrupament, després de dues comarques (Cerdanya i Pallars Jussà) on el Carretero hi té un fort ascendent, i del Pla de l’Estany. Altra cosa és que, malgrat tot, aquest suport hagi estat tant clarament insuficient.

Alguns de vosaltres, durant el dia de les votacions, i dies abans també, em preguntàveu amb quin resultat estaria content. I la meva resposta sempre va ser la mateixa: procuro, en la mesura del possible, que la meva satisfacció no depengui tant dels altres com de mi mateix. Per això he treballat tant com he pogut. I al meu darrera, i sovint al meu davant, tots vosaltres. I per això estic tranquil: ho podíem haver fet millor, segur, però hem donat tot el que teníem.

Ara és moment de recuperar els ànims més que no pas de llargs discursos. Sempre s’ha dit que s’aprèn més de les ensopegades que dels encerts, així que ara haurem aprés que el camí serà més difícil encara del que ja ens pensàvem.

Gràcies a tots per les hores, pels diners, pels esforços de tot tipus que hi heu posat. Però sobretot per la il·lusió amb que m’heu acompanyat en tot moment.

Una afectuosa abraçada per tots,


Salvador Bori
Coordinador
Reagrupament Independentista – l’Urgell

No hi ha Comentaris

Acte final de campanya de Reagrupament a Lleida, al teatre Ateneu de Tàrrega

Jaume Fernàndez: “És d’estúpids creure que Espanya ens pot donar un futur”

“A Europa en aquest moment i en aquesta hora hi ha una claríssima oportunitat d’aconseguir la llibertat”

“Aquí encara hi ha molta gent que encara no ha vist la llum. I la llum és tenir un Estat propi”.

“L’autonomisme tot i guanyar les eleccions del diumenge està al final del seu recorregut. Està acabat. Les seves fórmules no conduiran enlloc”.

“La propera legislatura l’economia de la Generalitat caurà en un pou sense fons i això no ho redreça ni el premi Nobel d’economia, perquè d’allà on no n’hi ha no en pot rajar”.

“Tot el que tenen les institucions li hem donat nosaltres prèviament. No hem de demanar mai a una institució que ens donarà, sinó que faci la feina eficientment i ens costi menys”.

“Per acabar el meu parlament vull dir unes paraules de Winston Churchill en homenatge als reagrupats que heu treballat a la campanya: mai tants deuran tant a tan pocs”.

Jaume Ponsarnau – fundador de Convergència-: “Feia més de 30 anys que no veia tanta il·lusió, fermesa, abnegació i generositat”

Ramón Carner –CCN- : “Votar Reagrupament serà el primer acte heroic que farem els catalans al segle XXI”

“El que Espanya no suporta dels catalans és aquesta capacitat de generació de riquesa, d’economia, de treball. Això no ho poden aguantar, perquè saben que ells no són així”.

“Els empresaris sabem que el conflicte no és bó pel negoci. I encara menys el conflicte permanent. Espanya mira d’acabar així amb les nostres potencialitats”.

“No és pas amb Espanya que hem d’encaixar, sinó amb el món”

“A la façana de l’ajuntament de Barcelona hi ha el rei Jaume I i el conseller Fivaller, que era mercader. A Catalunya necessitem que la política i l’economia vagin un altre cop de la mà”

L’acte ha començat amb la intervenció de Núria Elias que va l’onzena a la

Jaume Fernàndez

llista de Reagrupament per Lleida. A continuació ha fet la seva intervenció, Jaume Ponsarnau, que tanca la candidatura. Ponsarnau, que va ser un dels fundadors de Convergència, ha comentat que: “des dels inicis de la democràcia, ara fa gairebé 34 anys, que no veia tanta il·lusió, fermesa, abnegació i generositat, amb tants grups diversos, de gent també diversa a tot el llarg i ample del territori català. Aquests són els valors que fan moure un país. Recuperar aquesta il·lusió és quelcom extraordinari. Aquest és el miracle de Reagrupament. Un moviment polític patriota, auster, tenaç i sobretot coherent, com ho és el doctor Joan Carretero”. Jaume Ponsarnau també ha comentat que: “ara ja no ens ridiculitzen, però quan ho havien fet ens deien separatistes. Algun intel·lectual lúcid els va dir que no es pot separar el que mai ha estat unit”.

A continuació ha parlat Ramón Carner del Centre Català de Negocis. El

Ramon Carner

presentador de l’acte ha definit Carner com un empresari d’èxit, impulsor de la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional i president del CCN.

Carner ha començat dient que: “alguns països d’Europa han passat 8, 10 o 12 anys de feixisme. Els catalans n’hem viscut, en aquest segle passat, més de 40. Ara han passat 30 anys de democràcia i molts petits i mitjans empresaris estan decebuts. Hi ha polígons industrials on hi ha la meitat de les empreses tancades. Fa poc vaig anar a

Jaume Ponsarnau

una empresa que coneixia de ben jovenet. Era una empresa forta, amb molts treballadors i camions. L’empresari em va dir que havien traspassat la cartera de clients, prejubilat els treballadors i venut els camions. I el fill, li vaig preguntar… -L’hereu s’ha tret una carrera i s’ha fet funcionari de la Generalitat. I està molt content d’haver-ho fet-. Aquest és un símptoma evident de la nostra decadència. No podem

Ateneu de Tàrrega

continuar així. ” Ha dit Carner. A continuació ha comentat que malgrat els problemes, els catalans som tenaços i podem capgirar la situació. I tot seguit ha advertit que: “el que Espanya no suporta dels catalans és aquesta capacitat de generació de riquesa, d’economia, de treball. Això no ho poden aguantar, perquè saben que ells no són així. I miren d’acabar amb

candidats de Reagrupament per Lleida

aquestes potencialitats nostres amb el conflicte permanent, perquè saben que el conflicte no és bo pel negoci. Tots ho sabem. I encara més el conflicte permanent”. A continuació Carner ha explicat una anècdota molt il·lustrativa. “Davant de la façana de l’ajuntament de Barcelona hi ha dues estàtues. A l’esquerra hi ha l’estàtua del rei Jaume I. I a la dreta hi ha la d’en Joan Fivaller. Conseller

Núria Elias

en cap de Barcelona. Fivaller era mercader. Tenia molts vaixells i va arribar a conseller en cap degut a la seva tasca en favor de l’economia. Aquesta és la nostra idea. Que l’economia vagi lligada a la política. No es pas amb Espanya que hem d’encaixar, sinó amb el món”. Carner ha finalitzat el seu parlament dient: “Francesc Pujol va dir que al pa cal anomenar-lo pa i al vi vi. Al segle XXI l’ambigüitat no suma, sinó que més aviat resta. Votar Reagrupament serà el primer acte heroic que farem els catalans al segle XXI”.

Ha tancat l’acte Jaume Fernàndez, cap de llista de Reagrupament per Lleida, que ha iniciat la seva exposició dient que: “l’encaix no és possible i només hi ha un camí per aconseguir la llibertat. A Europa en aquest moment i en aquesta hora hi ha una claríssima oportunitat d’aconseguir la llibertat. Llum als ulls i força al braç per dipositar la papereta. Per la democràcia aconseguirem la nostra llibertat”. A continuació ha continuat dient que: “Einstein deia que només hi ha dues coses infinites en el món: l’estupidesa humana i l’univers. I afirmava que sobre la infinitat de l’univers no n’estava totalment convençut. D’estúpids és creure que Espanya ens pot donar un futur”. El cap de llista de Reagrupament per Lleida ha continuat el seu discurs amb una anècdota dient: “darrerament sento molts dubtes. La gent està cansada i no creu en res. Una empresa de Manchester va enviar fa temps a dos comercials a Àfrica, per a vendre sabates. Diu que un comercial va enviar un missatge que deia –negoci impossible, aquí ningú porta sabes-, mentre que l’altre comercial en va enviar un altre on deia –negoci increïble, aquí encara ningú porta sabates-. Jo miro els ciutadans de Catalunya i ho dic. Alternativa grandíssima. Aquí encara hi ha molta gent que encara no ha vist la llum. I la llum és tenir un Estat propi. Som una generació de catalans privilegiats perquè se’ns dóna l’oportunitat de canviar el rumb del nostre país”. Malgrat això Fernàndez ha dit que: “el proper diumenge l’autonomisme tornarà a guanyar les eleccions. No se en quina proporció, ni m’importa. Probablement amb una participació molt baixa. No esteu tristos perquè forma part del procés. Lamentablement s’ha d’acabar de podrir tot això perquè arribi el moment del canvi. L’autonomisme tot i guanyar les eleccions del diumenge està al final del seu recorregut. Està acabat. Les seves fórmules no conduiran enlloc. La propera legislatura l’economia de la Generalitat caurà en un pou sense fons i això no ho redreça ni el premi Nobel d’economia, perquè d’allà on no n’hi ha no en pot rajar”. En aquest sentit ha dit que una institució no pot donar mai res a la gent, perquè és prèviament la gent la que li ha donat, amb els seus impostos. El cap de llista de Reagrupament ha comentat que: “quan la gent em pregunta que ens donareu, jo els dic de forma taxativa que no us donarem res. Tot el que tenen les institucions li hem donat nosaltres prèviament. No hem de demanar mai a una institució que ens donarà, sinó que faci la feina eficientment i ens costi el menys possible”.

Fernàndez ha volgut acabar el seu parlament donant les gràcies als reagrupats que han contribuït a tirar la campanya electoral endavant. I ho ha fet citant a Winston Churchill quan va dir, després de la batalla d’Anglaterra, en homenatge als pilots de la RAF que: “mai tants deuran tant a tan pocs”.

No hi ha Comentaris