Enllaços

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

10 principals
  nacions aspirant a aconseguir un Estat Propi 

 
 La revista TIME ha publicat un article on parla de les 10 principals
  nacions aspirant a aconseguir un Estat Propi.
http://www.time.com/time/specials/packages/completelist/0,29569,2041365,00.html
 Nosaltres no hi som,
  bàsicament perquè fora de l’Estat Espanyol, Francès o Italià no ens
  coneixen.
  La internacionalització de la causa catalana té una importància
  cabdal, és per això que hem d’aprofitar el màxim els recursos de què
  disposem. Ara mateix el tema està a la taula de la revista TIME, i per
  tant és el moment de fer-los saber el què volem.
  Aquí teniu l’enllaç a la web d’una gent que està fent campanya des
  dels EUA per a enviar e-mails a la Revista Time. 
  Animeu-vos i envieu el mail que proposen al web següent.
http://www.vizcaino.cat/blog/2011/email-revista-time-paisos-catalans-volem-ser-independents/

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
 
En aquest enllaç trobareu un vídeo de 40 minuts on un reporter britànic entrevista diferents  persones tot tractant la relació entre Espanya i Catalunya i el creixent sentiment independentista.
L’idioma principal del reportatge és l’anglès, amb força intervencions dels entrevistats en castellà, català i spanglish.
No deixeu de mirar-lo perquè no entengueu l’anglès. Copsareu sense gaires problemes el missatge del reportatge.  
http://vimeo.com/24052492
 
 
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
 
Al Tall canta contra Camps

El grup publica el vídeo de la cançó ‘Romanç contra Camps’, composta pensant en aquestes eleccions

http://www.vilaweb.cat/noticia/3884577/20110511/tall-canta-camps.html

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════════════════════

 

eNotícies 03 / 05 / 2011

http://politica.e-noticies.cat/sous-de-mes-de-100000-euros-al-parlament–52707.html

Sous de més de 100.000 euros al Parlament

Alfons López Tena, diputat de Solidaritat, ha fet públics els sous dels diputats i ha proposat, en nom del seu partit, una sèrie de retallades referents a les retribucions que suposarien “un estalvi d’uns cinc milions d’euros”. Els sous, segons ha anunciat, van des dels 37.143, 12 euros anuals, que és el mínim, fins a més de 100.000 anuals, depenent del diputat. A banda, es cobren suplements per càrrecs adicionals així com complements de més de 20.000 euros anuals per desplaçaments.

Solidaritat ha proposat a la resta de grups del Parlament un paquet de mesures que inclou, entre altres iniciatives, reduir gairebé a la meitat el sou que perceben els diputats i suprimir els complements. López Tena ha informat de les mesures que proposa el seu partit a la resta de formacions polítiques per contenir la despesa pública del Parlament i perquè “no siguin només els ciutadans els que s’estrenyen el cinturó” en un context de crisi econòmica.

SI proposa una “uniformització” a la baixa del sou base dels diputats, per la qual passarien a percebre tots els membres de la cambra uns 37.000 euros anuals enfront als 75.000 euros de mitjana actuals, proposta que segons aquest partit suposaria un estalvi de més de 265.000 euros l’any. També reclama que s’eliminin tots els complements per raó de càrrec i les retribucions especials dels membres de la mesa, amb l’excepció de la seva presidenta “per motius de representació institucional”, mesures ambdues que implicarien un estalvi d’uns 1.470.000 euros i 300.000 respectivament.

D’altra banda, aquest partit proposa també que s’eliminin les indemnitzacions per desplaçaments i viatges, proposta amb la qual els contribuents s’estalviarien uns 3 milions d’euros. Aquestes quatre mesures, segons SI, permetrien al Parlament un estalvi aproximat de “uns cinc milions d’euros, més de 400.000 euros mensuals”.

veure relació de sous

http://media.e-noticies.com/ext/20110503/sobre-les-retribucions-dels-diputats-i-diputades-al-parlament-de-catalunya.pdf

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════════

 

Una pàgina que treballa per la unitat de l’independentisme

http://www.araomai.cat/

i aquí hi sortim nosaltres.      Gràcies companys.

http://www.araomai.cat/actes/i/297

 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

═════════════════════════

 

que el cami sigui llarg… però no tant.

En aquest enllaç podeu visualitzar videos de la celebració de la Conferència Nacional per l’Estat Propi

http://www.vilaweb.tv/?video=6797

Diari ara : http://www.ara.cat/politica/Llach-emotivitat-Assemblea-Estat_propi_0_472153119.html

 Vilaweb : http://www.vilaweb.cat/noticia/3879849/20110501/tracant-ruta-cap-lluminos-horitzo-independencia.html

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

══════════════════

 

Web del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat/

Visita aquest web del parlament europeu traduït al català. Les visites queden comptabilitzades. Que se sàpiga, que el català compta a Europa, mal els pesi. 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════════════

 

Som catalans i la nostra identitat no està contraposada a cap altra. Som gent de mentalitat oberta i dialogants. Ens agrada escoltar i que ens escoltin.

Aquí teniu un enllaç amb un document en pdf on s’exposa, en castellà, la situació econòmica de Catalunya.

No volem confrontacions. Volem diàleg i voluntat d’entesa.

D’arguments n’hi ha que només us els podem explicar amb el cor, mirant-nos als ulls. Els arguments econòmics es poden plasmar amb números.

EXPOLIO FISCAL DE CATALUÑA

“I no oblidem mai que l’alliberament de l’home passa per l’alliberament dels pobles; ningú no pot ser lliure si se l’encadena a una altra comunitat que, per si fos poc, no tolera que sigui com és i el força, amb pressions o amb prohibicions, a abjurar la seva cultura”  Manuel de Pedrolo

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

═════════════════════

 

Com molts de vosaltres ja sabreu, el proppassat divendres es va estrenar “Colom i la casa reial catalana” -amb gran èxit d’assistència-, la nova pel.lícula produïda per la Pilar Montoliu amb el suport de l’INH, als cinema Girona de Barcelona. Així mateix, diversos mitjans se n’han fet ressò:

http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/394686-colom-de-sang-reial.html
http://www.llibertat.cat/content/view/12276/29/
http://www.elconfidencial.com/espana/2011/cristobal-colon-noble-catalan-20110410-77277.html
http://www.xarxaindepe.org/2011/04/colom-i-la-casa-reial-catalana.html
http://www.guiadelociobcn.com/barcelona/cine/genero-documental/colom-i-la-casa-reial-catalana/22878
http://estat-catala.editboard.com/t8694-colom-i-la-casa-reial-catalana
http://lauracano.com/?p=216
http://www.racocatala.cat/forums/fil/140428/avui-sestrena-documental-colom-casa-reial-catalana-als-cinemes-gironahttp://www.elpunt.cat/noticia/article/12-apunts/58-cinema/392836.html
http://www.elblogdecineespanol.com/?tag=colom-i-la-casa-reial-catalana

Colom i la Casa Reial Catalana intenta desmuntar la fal·làcia d’un Colom plebeu, analfabet i estranger que té els alts càrrercs poílítics i militars que només tenien els membres de la casa reial i certs nobles. És possible que un estranger analfabet arribés als cim més alt de l’estructura de l’estat? És possible que ho aconseguís enganyant el rei Ferran i tota la cancelleria, sense que ningú no ho denunciés? O potser el que realment va passar és que el diputat, militar, almirall i ambaixador Colom es va emparentar amb una dona de la reialesa de Portugal i de Catalunya -una descendent del comte Jaume d’Urgell-, i per aquesta raó va poder accedir als càrrecs a què va accedir i viure a les corts on va viure, amb la més absoluta de les normalitats i sense cap denúncia institucional.

El documental, basant-se en els estudis d’en Jordi Bilbeny, mira d’explicar els fets i de  donar sentit a la mentalitat reial del Descobridor i a la dinastia que els Colom van crear  a l’altre costat de l’Atlàntic.

Vegeu el tràiler   http://vimeo.com/20925260

CINEMES GIRONA   c/ Girona 173-175, de Barcelona 

Sala: 1
Qualificació: Apta a tots els públics
Nacionalitat: Catalunya
Durada: 50′
Versió: català

Consulteu els horaris:
http://www.cinemesgirona.cat/calendari/?month=apr&yr=2011
Sessions a les 6 i 8 de la tarda.

No us la perdeu!!!!

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════════

 

Catalunya seria un dels països més rics del món.  Llegeix-ho a:

http://www.directe.cat/noticia/140140/l-execonomista-en-cap-del-fmi-soste-que-catalunya-aillada-seria-un-dels-paisos-mes-rics-de
 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

══════════════════

Temes d’actualitat a La Mosca Vironera

http://deumil.cat/LaMoscaVironera

http://10mil.cat/

 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

══════════════════

 

Prement el botó dret del ratolí a sobre d’aquest enllaç et podràs desar al teu ordinador un power point de poemes patriòtics recitats.

Bon_cop_de_falç,_poemes      

 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

═══════════════════

 

Entrevista a Alfons López Tena a “Dando Caña” d’Intereconomía TV

http://www.youtube.com/watch?v=7wjoLcBx8Ls&feature=related

Entrevista a Uriel Bertran a “El dia de la COM” de COM Ràdio

http://www.comradio.com/directe/pup_radio.asp?arxiu=http://podcast.comradio.com/comradiorad/P_comradio_urielbertran_eldia_140311.mp3

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════

 

La pàgina d’acció cultural del País Valencià

http://www.acpv.cat/siatv3/index.html

 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

═══════════════

 

A aquest enllaç hi pots visualitzar el libdub fet a Vic per a la Independència. Té el rècord mundial de participació d’un esdeveniment d’aquest tipus, i s’acosta al rècord de visualitzacions al youtube

http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

══════════════════

 

♦Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament aniran junts a les properes eleccions municipals del 22 de maig a Figueres

http://www.naciodigital.cat/noticia/23235/rcat/junts/figueres

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════

 

♦No canviïs de llengua i difon aquest missatge.

Us trametem informació detallada de la campanya “no canviem de llengua” que han organitzat des de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia amb la col·laboració de l’agència de comunicació Solé i Hernàndez. En els documents annexats trobareu els continguts detallats i les indicacions de com col·laborar-hi.

dossier campanya No Canviïs de Llengua

carta campanya No Canviem de Llengua

Per a més informació

http://nocanviemdellengua.cat/

http://www.facebook.com/nocanviemdellengua

xxxxx

 

punts de vista.

 Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem “gat vell” i “gata maula”. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà, i un femení, “la grossa”, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui “Mare (de Déu)”; ells paguen “impuestos”, que ve d’”imponer”, i nosaltres “contribucions” que ve de “contribuir”.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans són, només, uns “pocavergonyes”. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem “ferro”. Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol “Nadal” anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un “bon dia” i una “bona nit” cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. A Espanya es veu que ho donen tot “dar besos, abrazos, pena, paseos … ” mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets “fer petons, abraçades, pena, un tomb…”. Allà diuen “¡oiga!” quan aquí filem mes prim amb un “escolti!”

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres “rossos”, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí “figa”, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells hablan” -i fan!- aquí “enraonem”, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

 Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí “ensinistrem”. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la “destra” (dreta) i els altres sobre la sinistra”(esquerra)…

 Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només,sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball- no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

I com que no es igual la nació que té un estat darrere que la que en té dos al damunt, anar de guanyador per la vida és més còmode que anar-hi de vençut. A mi que m’ho miro de la banda dels qui no són 300 milions –ells tampoc, ni que ho diguin- la solució alliberadora d’aquesta situació em sembla, cada vegada més, una qüestió d’ous. D’ous col·lectiu, s’entén. I no pas, precisament, només del color dels ous.

 La desobediència com a acte de llibertat és el principi de la raó de ser.

 

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

════════════════

 

♦Aquí teniu tres enllaços on podreu escoltar unes ponències sobre l’economia catalana molt instructives

http://www.zeniting.com/player.php?id=228&seg=ccn&lang=Cat

http://www.zeniting.com/player.php?id=229&seg=ccn&lang=Cat

http://www.zeniting.com/player.php?id=230&seg=ccn&lang=

☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺☺

═════════════════

 

♦A França ho tenen clar. Ja estan preparats per a la independència de Catalunya.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

Saps dir-ho en català?

Àstrid Bierg

 No hi ha res que m’interessi més que les paraules. És com una malaltia.

Sóc incapaç de llegir un llibre i no anotar les paraules que no conec per després buscar-les al diccionari i apuntar-ne la definició, i si les deixo passar, tinc una gran sensació de pèrdua, com si fiqués diners dins d’una butxaca foradada. De moment el rècord se l’emporta Difunts sota els ametllers en flor, d’en Porcel, que em va fer treballar com una negra.

Cada cop que m’atreveixo a obrir les Petites Proses Blanques de Salvador Espriu, ho deixo córrer a la segona línia perquè veig que em tornaria boja. Ara que vaig curta de temps tinc acumulades unes 500 paraules, però el fet de tenir-les escrites, localitzades, a punt per ser desvetllades, em tranquil.litza.

A part de les paraules boniques o estranyes, m’interessa molt saber com es diuen en català moltes paraules que només sabem dir en castellà. N’hi ha per donar i per vendre! A la bossa sempre porto paperots amb castellanismes anotats que m’assalten mentre estic al tren o pel carrer.

Fa uns dies, la pregunta ‘com coi es deu dir això en català?’ em va envestir a mitja dutxa, i vaig sortir tota xopa i amb el cap ensabonat per anotar-la i no oblidar-me’n. Era la paraula
retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladuríes i en canvi enraonies o parlaries ens sonen

estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s’hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d’entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada -en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d’acord, desori, poca-soltada o desentendre’s. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.

No és que vulgui fer-me la setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n’hi ha moltes d’aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de ‘ara que ho dius, sí que la sabia’: Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s’ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se’ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l’empobrim. De consol, sempre ens quedarà el ‘Déu n’hi do’, que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Un cop, amb la Sílvia, vam arribar a aquesta definició: ‘Tenint en compte el que hi ha, és bastant’. Tenint en compte que ja som molts els que ens hem educat en català, Déu n’hi do, com el parlem, de malament. Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

PRINCIPIO BÁSICO DE LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100€.
Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:
 

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.
El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el más rico) paga 59€.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: “Ya que ustedes son tan buenos clientes,” les dijo, “Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€.”

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.

Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.
Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno  recibiese una porción justa?

Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para  beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€. Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: ( ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: ( ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: ( ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: ( ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:( ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que  antes : los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.

Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.
“Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados,” dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo “Pero él recibió 10!”

“Sí, es correcto,” dijo el 5º hombre. “Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo.”

“Verdad!!” , exclamó el 7º hombre. “¿Por qué recibe él 10€ de rebaja  cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!”

 ”Un momento!”, gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. “Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!”

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante:

Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta.

Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

A un hombre de unos 70 años le está entrevistando un periodista en plena calle.
El hombre entrevistado se expresa del siguiente modo:
 
Soy hijo de exiliados.
Hasta los 27 años y poco antes de la transición no pude volver a España por culpa de Franco.
A mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo.
Mi madre estuvo muchos años en silla de ruedas.
Ahora tengo 70 años.
Hace meses me sacaron el 30 % de un pulmón.
Mi mujer es inmigrante.
Tengo tres hijos con ella.
De los tres sólo trabaja una, la del medio,… pero no cobra nada.
Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación.
La mayor se acaba de divorciar.
Mi yerno se daba a las drogas y al alcohol y la ha dejado con dos niños.
El pequeño de mis hijos aún no se ha ido de casa y además se ha casado con una divorciada y la ha traído a vivir con nosotros.
Esa señora antes trabajaba, tenía mu buen puesto, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada.
Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo.
Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y si me apuras… ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial. 
 
El periodista pone los ojos muy redondos y comenta:

Majestad, no creo que su situación sea tan mala