Apunt de Josep Ginebra, associat a Reagrupament
Quan a l’any 1979 es va votar el referèndum de la constitució Espanyola, ERC va ser l’únic partit important que va demanar el vot en contra. Tot i que en aquells moments ERC encara era un partit pràcticament clandestí perquè va ser l’últim a ser legalitzat, el 1980 va treure 14 diputats que van ser determinants per barrar el pas al PSC-PSOE de la LOAPA, de Filesa, de l’Alfonso Guerra, del GAL, d’en Roldan i de 20 anys d’ofec polític i econòmic de Catalunya des dels seus governs a Madrid.
L’any 1984 en Carod, en Carbonell i en Benach es van estrellar com a candidats de “Nacionalistes d’Esquerra” i van ser en part responsables de la davallada de l’ERC d’en Barrera. Qui l’hi havia de dir a l’Huguet quan a la nit d’aquelles eleccions brindava perquè la Generalitat no seria del PSOE, que acabaria fent de crossa del segon govern del PSOE a la Generalitat? Ara els de l’Huguet es presentaran com a “Esquerra”, sense “Nacionalistes” al davant, i tornaran a arrossegar a la baixa el que queda del partit d’en Barrera. I si la nata que es clavaran no serà com la de fa 25 anys, serà en part gràcies a que ara tindran la maquinària socialista treballant a favor.
Per seguir fent només d’oficines de col.locació i de claca dels socialistes, més val que Iniciativa i Esquerra deixin de fer-se la competència, es fusionin i facin llistes conjuntes amb els socialistes a tot arreu, com ja fan al senat i com CDC i UDC fan des de fa 30 anys. Un cop ja tothom sap que els candidats a president d’Iniciativa i d’Esquerra tant aquí com a Madrid són els candidats del PSC-PSOE lo racional és que vagin junts a les eleccions com a IES-PSOE i així aprofitin al màxim els avantatges de la llei de Hondt.