L’endemà de la independència


Apunt de Jordi Miralda, associat a Reagrupament de Terrassa

Els associats a Reagrupament tenim a partir d’ara una feina molt important: treure la por a la gent i transmetre l’entusiasme que sentim pel projecte independentista a tants catalans com puguem. Molts catalans estan farts de la mediocritat dels polítics del nostre país, i busquen quelcom que els il·lusioni.
Per això, cal que la nostra proposta per la independència sigui seriosa, realista, engrescadora per a tots i concreta. I amb aquesta idea, m’agrada imaginar-me com serà l’endemà de la declaració unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya, un cop aconseguida la majoria absoluta d’autèntics independentistes.
M’imagino, en primer lloc, tothom anant a la seva feina amb normalitat, a treballar pel país. Els mestres i nens a les escoles, els metges a atendre els pacients, els constructors a les seves obres, els treballadors de les empreses a manufacturar els seus productes, els mossos d’esquadra a vetllar per la seguretat dels ciutadans, els artistes a generar cultura, perquè així és com construïm la nació catalana. Les coses habituals de la nostra vida seguiran essent les que esperem en un estat democràtic, però disposant de tots els nostres recursos i podent decidir el nostre destí com un país normal, sense haver de buscar excuses per poder sobreviure com a minoria marginalitzada.
El govern català provisional haurà de treballar per aconseguir tot el reconeixement internacional que sigui possible. També a casa nostra, es demanarà a les empreses i institucions que declarin la seva adhesió al nou Estat català, perquè deixin d’enviar automàticament els diners dels impostos a l’Estat espanyol. A la Unió Europea sol·licitarem ser un nou estat membre, i el reconeixement com a estat de l’eurozona per part del Banc Central Europeu.
A part d’això, la tasca més important del govern provisional de Catalunya serà la de fer un cens de ciutadans catalans, i convocar les primeres eleccions democràtiques per a un estat català. Qui seran els ciutadans de Catalunya? Jo crec que ho haurien de ser tots aquells que ho vulguin ser i compleixin uns requisits molt simples: o bé haver nascut a Catalunya, o bé ser fill de pare o mare nascuts a Catalunya (o descendent d’exiliats polítics), o bé haver residit i treballat a Catalunya durant els últims X anys, on X serà un número raonable a determinar. A part d’això, caldrà simplement assegurar-se de satisfer les normes de la Unió Europea per atorgar la ciutadania. Res d’exàmens de català o altres certificats de catalanitat: si algú no coneix prou bé la llengua pròpia del país, l’estat ja li facilitarà la forma d’aprendre-la.
Immediatament després de la declaració d’independència, el govern català hauria d’establir unes oficines on la gent s’aniria a registrar com a ciutadans per un procediment molt senzill, simplement signant un document on manifesten la seva voluntat de ser ciutadans de Catalunya. Cap problema per als que no ho vulguin ser: poden mantenir la seva ciutadania espanyola, i seguir residint i treballant a Catalunya igual que qualsevol altre ciutadà de la Unió Europea. I els que vulguin tenir doble ciutadania, catalana i espanyola? Penso que l’Estat català tampoc no hi hauria de posar cap pega: ja decidirà el govern espanyol si això els està bé.
Tan aviat com pugui enllestir-se el cens electoral, es podran convocar eleccions on hi participaran tots els partits polítics que s’hagin registrat com a partits catalans. Hi haurà moltes propostes diferents sobre el programa polític i social que ha d’aplicar el govern de Catalunya. Els ciutadans catalans aniran a votar a les primeres eleccions democràtiques pròpiament catalanes, i d’aquí sorgiràun govern ja definitiu que es posarà a la feina per aplicar el seu programa.
Com respondria l’Estat espanyol? Podrien dir que la nostra declaraciód’independència és il·legal i inconstitucional, i que ens “deixem estar d’aventures”. Ja ens podrien venir al darrera amb un flabiol sonant. Podrien enviar la seva policia, potser amb alguns tancs d’acompanyament, a clausurar la Generalitat i les seves oficines. Si arribessin a aquest extrem, els nostres polítics elegits haurien d’anar a la presó amb el cap ben alt, i tots els ciutadans que els hauríem elegit sortiríem a manifestar-nos per exigir el seu alliberament i la devolució dels poders a la Generalitat. Nosaltres guanyaríem al final per un motiu molt senzill: un estat democràtic no pot anar contra la democràcia.
Ja sabem, doncs, el que hem de fer: convèncer la gent presentant un pla concret i real per la independència que beneficiarà a tothom i ens donarà una nació catalana oberta al món i al progrés, lliure, integrada i democràtica, on tots seran benvinguts. Fins que tinguem prou vots per arribar a la majoria absoluta.

Els Comentaris estan tancats