No al no sistemàtic


Joan Vila, associat a Reagrupament de Terrassa

Per descomptat que no podem estar d’acord amb el nou finançament. Ni amb l’abús dels cabals públics per a fer-nos combregar amb rodes de molí les bondats d’un finançament que ni es creuen els propis càrrecs polítics dels partits del tripartit (excepte en Saura).

Ni amb el prohibicionisme sistemàtic, emprat com a coartada d’un govern, en un desesperat intent de no semblar un mal govern. Ni amb l’abandó de les pròpies responsabilitats quan els nostres honorables i molt honorables dirigents s’han d’enfrontar amb la crua realitat de la seva incompetència davant de fets consumats. Com ara el nou finançament.

Com l’estació d’alta velocitat que no deixaran que existeixi al Prat fins que no n’hi hagi a Barajas. Com la vergonya de l’única carretera que ens ofereix l’Estat per comunicar-nos amb Occident: la N-II! Com la constant i sistemàtica decapitació teledirigida de qualsevol iniciativa innovadora, emparant-se en una administració, una burocràcia i una funció pública dignes de l’Espanya del segle XIX.

Mentrestant els catalans ens hem de conformar amb la franquesa i valentia d’algunes persones dignes de ser respectades com a tals, com en Sala Martín, en Joan Carretero, en López Tena, fins i tot en Joan Laporta…; amb el Barça del triplet; amb la T1; amb el 25% d’una cistella d’impostos…

Però nosaltres, la gent de Reagrupament, no ens podem permetre de caure en el no sistemàtic. El nostre missatge sempre ha de ser positiu i en positiu: no estem en contra del nou finançament, sinó per exemple si ara hem d’estar contents perquè gestionarem des de la Generalitat el 25% d’una part dels impostos recaptats a Catalunya, com ens hauríem de sentir si gestionéssim el 100% de TOTS els impostos que es recapten a Catalunya?

No estem contra la majoria de Govern actual, sinó que la volem millorar, si convé desplaçant-la, amb polítics sorgits del poble i que treballin per al poble, amb generositat, renunciant per definició al vitalici que representa la política professional. No volem més polítics sorgits del partit i que treballin per la quota de poder i el vitalici propi i del partit.

No estem contra la gestió del Govern actual, amb especial menció de la ineptitud del Sr. Saura i del seu escuder Sr. Boada, sinó que la volem millorar amb les alenades d’aire fresc que significarà la rotació provocada per la limitació de mandats i l’obertura de les llistes electorals, amb circumscripcions més pròximes al ciutadà, i obrin la política als professionals de vàlua provada en cada sector.

I, sobretot, sobretot, no estem en contra d’Espanya, ans al contrari: volem veure als espanyols més feliços sense nosaltres, aquesta pesada càrrega que els representem, per la felicitat dels quals nosaltres, en un esforç suprem de generositat, estem disposats a sacrificar-nos i, proclamant unilateralment la independència, lliurar-los del difícil tràngol que per a ells representaria haver-nos de fer fora, ara que no poden fer-ho amb la força de les armes.

Sempre construint. Sempre creant. Sempre innovant.

Després d’haver-la aconseguit, segur que sabrem gestionar la nostra llibertat com a poble. Perquè som gent de tota mena, condició i coneixements al país.

Com els que estem entrant a formar part del projecte Reagrupament.

Però mentrestant, sense obviar que no estem sols, el nostre missatge no pot anar a remolc del no. El nostre missatge i el nostre treball han d’anar a favor del sí i de la persecució incansable dels nostres objectius, independentment de les reaccions que el nostre pas provoqui.

És a dir: ben a l’inrevés d’allò a que ens tenen acostumats els polítics actuals.

Els Comentaris estan tancats