Arxiu març, 2010

El coneixement, factor clau

“En general, veig la gent molt preocupada pels nombrosos problemes que avui en dia patim i, per manca de coneixement, veu la independència com un problema afegit. Crec que cal una gran labor pedagògica en la nostra societat que no fa ningú, i és per això que voldria demanar-vos a tots vosaltres, companys reagrupats que sabeu escriure, que en teniu ganes i ho feu habitualment al web o a d’altres mitjans que només arriben als que ja estem convençuts, que escriviu als diaris d’informació general”

Veure article sencer a http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1733/1/

No hi ha Comentaris

La mentida dels castellanoparlants i els catalanoparlants

La majoria dels catalans pensen que el nostre país està dividit entre dos grups de persones, els catalanoparlants i els castellanoparlants. Aquesta és una gran mentida que ens ha inculcat l’estat espanyol, i que hem de denunciar com a falsa per tal de ser un sol poble i eliminar la fractura social que va ser imposada per Franco i que encara perviu a Catalunya.

Castellanoparlant hauria d’utilitzar-se volent dir persona que parla castellà. Com que, degut a les circumstàncies polítiques actuals,tots els catalans sabem parlar castellà, tots som castellanoparlants: ser castellanoparlant no és una cosa que distingeixi a cap català dels altres. Aquesta és la resposta que hem de donar quan algú ens diu “jo sóc castellanoparlant”, volent dir que tenen el castellà com a llengua materna. Perquè de fet, la llengua que cadascú parla amb la seva família és una qüestió privada. Quan coneixem una nova persona, de seguida sabem si parla o no parla català, però normalment, la primera pregunta que li fem no és precisament “Escolta, i amb els teus pares, quina llengua parles, català o castellà?“. Si no ens ho diu per algun motiu, ni ho sabem ni ha de ser important saber-ho.

Jo crec que la realitat lingüística del nostre país és que hi ha tres grups de persones:

1. Els no-catalanoparlants: persones que no parlen mai català. La majoria l’entenen, molts també el saben parlar, però no el parlen.

2. Els etnicistes: persones que parlen català només quan s’adrecen a algú que consideren que pertany al seu grup especial, el grup de persones que tenen el català com a llengua materna, o potser d’identificació; un grup que en diuen, equivocadament, “catalanoparlants”.

3. Els catalans normals: parlem català sense discriminar entre persones d’un o altre grup. I a més, parlem altres llengües, i molts tenim una altra llengua a la nostra família que estimem especialment i que parlem també sovint; i amb la qual ens podem sentir, de forma personal, identificats amb major o menor grau.

És evident que aquesta és l’autèntica realitat del nostre país: quan coneixes algú, no cal preguntar-li a quin grup pertany, de seguida ho saps només observant. Un cop entesa la realitat, el que voldríem quan Catalunya sigui independent és molt fàcil d’explicar: que tothom sigui català normal, que no hi hagi cap no-catalanoparlant ni cap etnicista, i que siguem així un sol poble: tots catalans de primera.

Però el que no hem de fer els catalans és donar la culpa als altres de la situació que patim. Hem d’entendre els no-catalanoparlants i els etnicistes com a víctimes d’un llarg període de repressió i injustícies, i no pas com a culpables. Els motius pels quals hi ha no-catalanoparlants són molt diversos: l’entorn mediàtic dominat per l’espanyol, el sentiment de vergonya o de manca de costum, l’ambient creat pels etnicistes, i el missatge que reben els nouvinguts de que l’espanyol és la llengua més important i la primera que els cal aprendre quan arriben aquí (aquest missatge el dóna també la Generalitat: els cursos de català de nivell bàsic es fan suposant que els que s’hi matriculen ja saben espanyol, i els que no el saben es troben en minoria entre els estudiants i van perduts quan el professor utilitza sovint l’espanyol per explicar el significat de paraules i expressions). L’actitud etnicista, semblantment, sorgeix de la repressió que hem patit que et fa creure que el català és quelcom reservat per un grup especial, i de la imposició pràctica de que els nouvinguts han d’aprendre espanyol abans que català.

A diferència de la independència, que no vol gradualismes i exigeix la ruptura amb la llei espanyola, la nostra situació lingüística no es pot arreglar amb cap ruptura, i necessita un canvi gradual. Per tant, les lleis sobre l’ús de les llengües han d’ajudar tothom a realitzar aquest canvi gradualment. El moviment independentista català necessita obrir un procés de diàleg per a construir entre tots els catalans el nostre projecte per la Catalunya independent i per les lleis que volem per a fer possible aquest canvi, sense eliminar cap dret que molts ciutadans vulguin conservar i sense fer difícil la vida de ningú. I en aquest procés de diàleg no hi volem acusacions de cap mena contra ningú: sempre hem de parlar, en tot cas, des de l’autoinculpació per haver tingut o tenir encara l’actitud etnicista, i per no esforçar-nos prou entre els que sempre hem parlat català per parlar-lo sense tantes castellanades que desprestigien la nostra llengua. La fractura social que hem de superar l´ha provocat sobretot l’estat espanyol, i s’arreglarà precisament amb la independència.

Jordi Miralda, associat Reagrupament Vallès Occidental Oest

No hi ha Comentaris

Carles Móra:”…per bastir una Catalunya independent, forta, productiva…haurem de treballar, treballar i treballar…”

El divendres 19 de març se celebrà a Terrassa un sopar amb Carles Móra per parlar del futur del nostre país. Carles Móra ha treballat durant més de 30 anys servint el país com a professor i educador, i liderant l’associacionisme. Actualment és batlle d’Arenys de Munt i es dedica a la política per un temps limitat, després del qual tornarà a la seva activitat professional, tal com hauria de ser la norma entre els polítics.

En Carles ens va parlar del procés de les consultes sobre la independència que van iniciar a Arenys de Munt, un procés que ja ha començat la feina que hem de fer per arribar a la independència del nostre país. El menysteniment i la indiferència que molts partits polítics i mitjans de comunicació mostren envers aquesta iniciativa de la societat civil catalana és particularment escandalosa davant del fet que aquesta és la primera vegada a la història de les democràcies modernes en què tot un poble s’organitza per celebrar una consulta d’aquestes característiques sense disposar del suport de les institucions i del govern del seu país.

Per obtenir la independència, també necessitarem una candidatura que entri al Parlament per a pronunciar-se en tot moment a favor de la declaració unilateral de la independència. A la pregunta de què faran la resta de les forces polítiques a mesura que el suport per aquesta declaració avanci, en Carles va ser clar: afegir-s’hi. El nostre independentisme haurà de ser el màxim de generós: no s´hi valdran els retrets, no s´hi valdran els personalismes i el voler dir que nosaltres vam ser primers. Tothom haurà de poder pujar al vaixell de la independència, sense deixar que ningú s’enfonsi.

Els arguments a favor de la independència són tan clars, que sovint ens preguntem per què hi ha tanta gent que encara són a l’altra banda del reixat. En Carles ho té clar: és per la por. La por de no saber què hi ha més enllà, de no voler deixar el que ja coneixes, aquella por que ens van ficar al cos durant tants anys d’opressió i que fa dir a en Jordi Pujol allò de “l’independentisme no té sortida”. Es ben bé allò que canta Raimon i que és tan vàlid avui com fa quaranta anys, sobre la por: Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades, i els homes meitat gest, meitat silenci.

Per a construir el nostre país com a estat independent també caldrà recuperar la cultura de l’esforç, allò que ens ensenyaven els nostres pares i els nostres avis però que avui sembla que s’hagi esvaït entre el desig pel diner fàcil i la seguretat mandrosa, la banalització i el tant se me’n fot, i els nivells altíssims de fracàs escolar. S’ha d’acabar la ingenuïtat de creure’s les promeses de zapateros i montillas: nosaltres sabem que per bastir una Catalunya independent, forta, productiva, amb una llengua catalana recuperada, i dotada d’una de les democràcies de més alta qualitat del món, haurem de treballar, treballar i treballar; i esforçar-nos, esforçar-nos, i esforçar-nos.

Si voleu escoltar en Carles Móra clica veure un vídeo del sopar

No hi ha Comentaris

Un andalús d’origen ens parla sobre Catalunya

Membres de Reagrupament Terrassa entrevisten a Juan Moreno. Va venir d’un poblet de Sevilla, Montellano, als anys cinquanta perquè a les seves terres hi havia molta misèria. Emigrava o es quedava en un país fatalista.  Se sent orgullós i identificat amb Catalunya.

Clica per veure entrevista

Reagrupament Terrassa – Vallès Occidental Oest

1 Comentari

Sopar a Terrassa amb Carles Móra i Tuxans

Reagrupament Independentista ha organitzat pel proper divendres 19 de març un Sopar a Terrassa amb Carles Móra i Tuxans, alcalde d’Arenys de Munt, artífex i pioner de les consultes sobiranistes que s’han fet o es faran en més de 400 municipis del Principat.

Carles Móra és capdavanter en la campanya ciutadana pel dret a decidir mitjançant un referèndum vinculant que s’organitzi des del Parlament de Catalunya. En el sopar es preveu una anàlisi del moviment ciutadà iniciat el 13 de setembre del 2009 al seu poble on es va celebrar amb total normalitat la consulta democràtica.

  • L’acte tindrà lloc al Restaurant Milton (c/ Sant Cosme 134 – Terrassa) el proper 19 de març.
  • Les places són limitades, per tant, cal fer reserva prèvia a terrassa@reagrupament.cat.

Josep Juanico Puig – Àrea de Comunicació
terrassa@reagrupament.cat
Reagrupament Vallès Occidental Oest

No hi ha Comentaris

Elegida l’executiva comarcal del Vallès Occidental Est

El passat 6 de març es va realitzar la 1a assemblea d’Rcat a la subcomarca del Vallès Occidental Est que comprèn:  Sant Quirze del Vallès, Sant Llorenç Savall, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Polinyà, Sentmenat, Castellar del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Palau-Solità i Plegamans i Sabadell.

El total d’assistents va ser de 54 persones, fet que demostra la vitalitat de la subcomarca (va ser una de les assemblees constituents més concorregudes de totes les que s’han realitzat al llarg del territori).

Primer es va constituir la mesa segons el Reglament i es va debatre el nombre de persones que calia escollir per a formar part de l’executiva comarcal.
La majoria dels assistents va convindre, que totes les 14 persones que havien presentat candidatura integressin l’executiva.
La majoria va creure convenient i necessari realitzar la votació en les butlletes preparades a tal efecte, i que els candidats realitzessin dos minuts de presentació, tal i com ja estava previst en l’ordre del dia.
Després es va procedir a la votació i els membres escollits van ser:
Eduard Adell, Josep Maria Almuni, Santi Argelaguet, Josep Blanco, Jordi Carbonell, Àlex Fenoll, Anna Galceran, Ramon Lleixà, Ermengol Llorenç, Francesc Minguell, Josep Prat, Miquel Àngel Rodríguez, Quirze Salomó i Carme Teixidó.
Els membres electes van triar coordinador en Ramon Lleixà.

1 Comentari

La Nació, Diari de la Catalunya Independent – Núm. 2

Benvolguts/des,

Des del Consell de redacció de La Nació, Diari de la Catalunya Independent, acaben de publicar el número 2.

En aquest exemplar hi podeu trobar articles com Quatre noves pistes pel Prat, Ambaixada a Madrid, Ruptura del PSC, Nova Lliga Ibèrica de futbol, etc…i no us perdeu l’interessant sopar d’aquest mes de Març, més informació al diari.

Aprofitant l’avinentesa us fem ressò del nou blog del diari http://diarilanacio.blogspot.com on podeu trobar l’exemplar del diari en format electrònic. També el podeu baixar del següent enllaç: “La Nació” Núm. 2

Reagrupament Terrassa (Vallès Occidental Oest)

2 Comentaris

Escollida la Comissió Executiva del Vallès Occidental Oest

Els reagrupats del Vallès Occidental Oest () van celebrar el passat dissabte dia 27 de Febrer l’Assemblea on es va escollir la Comissió Executiva. La jornada va començar composant la mesa electoral que va ser presidida per en Josep Mª Ribot i per l’Albert Valls.

Tots els candidats que van voler parlaren sobre la seva candidatura i com volien contribuir a la Comissió i d’aquesta forma tothom els va poder conèixer de pròpia veu.

Després que tots els assistents van exercir el seu dret de vot es va fer el recompte i finalment es va pronunciar els candidats que van passar a formar part de la Comissió Executiva.

Els membres de la Comissió Executiva són: Miquel Abad, Robert Bernad, Ramon Bertolín, Carles Carrillo, Jordi Comas, Josep Juanico, Jordi Miralda, Ramona Vergés i Joan Vila.  En una breu però intensa reunió de la Comissió després de les votacions es va decidir anomenar com a coordinadora a la Ramona Vergés, com a secretari en Joan Vila i com a tresorer en Carles Carrillo.

Properament es farà una reunió de la Comissió Executiva per a definir objectius, establir estratègies i assignar vocalies.

Notícies relacionades als mitjans de comunicació:

Avui.cat: Ramona Vergés coordinarà la Comissió Executiva de Reagrupament

Diari Terrassa:  crònica

No hi ha Comentaris