Reflexions del primer cop

Escrit d’opinió sobre la II assemblea de Reagrupament 21-3-2010

Text per Marc Aureli Nieto i Madrid de St. Esteve de Palautordera.

Sí, m’he sentit com aquell votant novell de la cançó de La Trinca. Als meus 36 anys, puc dir que avui he assistit per primer cop, a un acte polític de rellevància. Fora d’algun míting, sent un marrec i acompanyant als meus pares als inicis de la nostra jove democràcia, puc dir que fins avui, era verge de mítings, actes, militàncies i semblant.

Reagrupat des de fa escassament un mes, m’he presentat amb la il·lusió d’un debutant, a les 8 i 20 al Palau de Congressos de Catalunya (per cert, si es diu de Catalunya, perquè les instruccions de les safates de les cadires de l’auditori estan en castellà i anglès?). Amb la flamant acreditació al voltant del coll, m’he assegut a la part central, més aviat enrere i he obert els sentits.

Primer cop d’efecte. Realment m’he emocionat amb el Cant de la senyera. Cert que l’acústica era deplorable, i ha deslluït els cantaires, però l’emoció despresa per tot l’auditori cantant els versos principals, he de reconèixer que ha estat gran.

Laporta un bé. Justet, però un bé. Desconec si s’ha preparat el discurs o no, però inicialment m’ha semblat nerviós (comprensible) i crec que ha de profunditzar més en els temes. Però és cert que tenia poc temps i això l’ha limitat molt. Esperem que desenvolupi més el discurs i faci una bona pre-temporada. Per les eleccions ha de ser una gran ajuda

Carretero en estat pur. Després de les votacions tècniques, el doctor ha pres la paraula i no ha decebut. Clar, català i directe. Ha explicat com veu la seva idea de llistes i ha deixat clar que “enemics a les llistes no en vol” i que vol gent “de la seva plena confiança”. Comparteixo amb el doctor que un líder escollit té dret a fer el seu equip de confiança per aconseguir un objectiu. Tot i així, una reflexió: del “equip de confiança” al “lobby” hi ha un pas, i els malintencionats en faran sinònims. I una pregunta: si des dels territoris s’identifiquen o donen un pas al davant persones capaces i amb la il·lusió de servir al País, quin camí seguirà l’executiva per determinar si són persones de confiança i les considerarà per posar o no a la llista que proposarà al juny? Que consti que no és cap pregunta malintencionada.

El futur lliure. M’ha semblat curt. Un document tant important crec que es mereixia més temps de protagonisme. Una feinada com aquesta potser podria haver estat més explicada. Però no sé si les meves expectatives eren massa altes, en aquest punt.

Un altre cop d’efecte. La Constitució de Catalunya. Un moment molt bonic i emotiu. El vídeo ha tocat la fibra sensible i l’orgull a parts iguals i hi ha proporcionat un bon final.

Avís per a navegants. El doctor Carretero ha animat a la feina, al treball i al meu entendre ha fet 2 avisos importants. Primer, qui vulgui protagonisme personal i vulgui Reagrupament pel seu propi fi, que es quedi a casa. Segon, preparem-nos pels atacs externs i a ser ignorats als mitjans. Avui a TV3 la noticia ha estat el Sr. Laporta, i només al migdia. A la nit res. De Reagrupament i l’assemblea, ni mitja paraula. I escric això sense saber que diran demà els  diaris i sense haver consultat cap edició digital.

La comunicació i difusió del nostre missatge depèn de nosaltres i només de nosaltres. Haurem d’estar molt actius personalment amb els nostres amics i coneguts i s’ha de plantejar una gran estratègia a Internet. Aquí ens poden ignorar menys.

He marxat satisfet. M’he quedat amb el regust de voler una mica més de canya però suposo que els pròxims 7 o 8 mesos, de canya no en faltarà. Serà apassionant.

Ara arriba el moment de que tots reflexionem i pensem sincerament i humilment, fins a on podem treballar per aquest meravellós objectiu que la nostra associació s’ha proposat. Cadascú podrà fer el què pugui i el què vulgui. Però hem de ser conscients: No es premiarà més als qui més treballin. El premi és el mateix per tots: La llibertat.

Els Comentaris estan tancats